divendres, 31 de gener del 2025

Fer-se vell



Vallotton 1893


"Fer-se vell és anar-se immergint en un immens oblit i en un immens silenci."


(tuit d'en Rai de 31.07.2024)



"Fer-se vell ajuda a viure en el present. El passat es va esborrant, en el futur val més no pensar-hi..."


(tuit d'en Rai de 17.07.2024)



"Com envellir sense rondinar perquè el temps s'acaba? Sense queixar-se per la pèrdua de facultats? Sense desinteressar-se pel que passa al teu voltant?"


(tuit d'en Rai de 16.03.2024)



"Ai, aquesta olor de comiat que fa tot el que fas, tot el que sents, tot el que veus, a partir d'una certa edat..."


(tuit d'en Rai de 26.02.2024)



dijous, 30 de gener del 2025

Ser nit



Rouault 1910


"Même solitude, même silence. Et cette fois aucun espoir de forcer l'obstacle, ou de le tourner. Il n'y a d'ailleurs pas d'obstacle. Rien. Dieu! je respire, j'aspire la nuit, la nuit entre en moi par je ne sais quelle inconcevable, quelle inimaginable brèche de l'âme. Je suis moi-même nuit."


Georges Bernanos a Journal d'un curé de campagne (1936)


Possible traducció:


"La mateixa solitud, el mateix silenci. I aquesta vegada cap esperança de forçar l'obstacle, o de donar-hi la volta. No hi ha, a més, cap obstacle. Res. Déu! Respiro, anhelo la nit, la nit entra en mi per no sé quina inconcebible, quina inimaginable bretxa de l'ànima. Jo mateix sóc nit ."




dimecres, 29 de gener del 2025

Caravaggio: Pelegrins





La fascinant Madonna di Loreto o dels pelegrins, pintada per Caravaggio el 1604.

Simon Schama, a El poder de l'art, subratlla el contrast entre la senzillesa dels pelegrins, gent pobre del poble, i la Mare de Déu, per a la qual prengué com a model a Lena Antognetti, amant seva; i especialment el contrast entre els peus bruts i plens de durícies del pelegrí i els de la Mare de Déu, en una estranya posició com de pas de dansa.



dimarts, 28 de gener del 2025

Si pots



Kupka 1911


"No deixis entreveure la tristor.
                            Si pots.

No deixis que els altres endevinin
allò que tens a dins i que et corrou,
allò que et treu l'empenta i et desarma,
allò que et deixa buit i et desanima.
                            Si pots.

No deixis que els records et facin mal,
allò que no havies de fer i vares fer,
allò que ja no pots canviar per més que vulguis,
allò que va ferir els que estimaves.
                            Si pots.

No deixis entreveure la tristor.
                            Si és que pots."


Li Migara




diumenge, 26 de gener del 2025

Krishnamurti i l'art suprem



Hernández Pijuan 1996



"Els governs estan utilitzant els científics, i als científics els agrada ser utilitzats pels governs, perquè això els permet gaudir d'una posició, tenir diners, reconeixement i totes aquestes coses. Els éssers humans també acudeixen a la ciència perquè porti pau al món, però la ciència ha fracassat, tal com la política ha fracassat a l'hora de donar als homes seguretat total, pau per viure i per cultivar no només els camps, sinó el cervell, el cor, l'estil de vida, cosa que constitueix l'art suprem."


J. Krishnamurti a El darrer diari, entrada del 27.03.1984



dissabte, 25 de gener del 2025

Verlaine: L'angoixa



Monet 1866


L'angoisse


"Nature, rien de toi ne m’émeut, ni les champs
nourriciers, ni l’écho vermeil des pastorales
siciliennes, ni les pompes aurorales,
ni la solennité dolente des couchants.

Je ris de l’Art, je ris de l’Homme aussi, des chants,
des vers, des temples grecs et des tours en spirales
qu’étirent dans le ciel vide les cathédrales,
et je vois du même oeil les bons et les méchants.

Je ne crois pas en Dieu, j’abjure et je renie
toute pensée, et quant à la vieille ironie,
l’Amour, je voudrais bien qu’on ne m’en parlât plus.

Lasse de vivre, ayant peur de mourir, pareille
au brick perdu jouet du flux et du reflux,
mon âme pour d’affreux naufrages appareille."


Paul VerlainePoèmes saturniensMelancholia VIII (1866)



Possible traducció:


L'angoixa


"Natura, res de tu no em commou, ni els camps
nodridors, ni l'eco vermellós de les pastorals
sicilianes, ni la pompa auroral,
ni la trista solemnitat de les postes de sol.

Me'n ric de l'Art, també de l'Home, de les cançons,
dels poemes, dels temples grecs i de les torres espirals
que les catedrals estenen en el cel buit,
i veig els bons i els dolents amb el mateix ull.

No crec en Déu, abjuro i nego
tot pensament, i pel que fa a la vella ironia,
l'Amor, m'agradaria molt que ningú me'n parlés més.

Cansat de viure, amb por de morir, com si fos
un bergantí perdut joguina del flux i del reflux,
la meva ànima salpa cap a terribles naufragis."



divendres, 24 de gener del 2025

Imatges per al silenci XI



Chardin 1760


"Els objectes porten silenci en ells mateixos, només cal saber mirar-los."


(tuit d'en Rai de 12.10.2024)




dijous, 23 de gener del 2025

Màrius Torres: Presència






"Com si les teves mans sobre els meus ulls, encara
poguessin, com antany, aturar-se amb amor,
em plau, quan penso en tu, de tancar els ulls. Sonor,
el teu record es mou en la penombra clara...

Torno a sentir els teus passos allà lluny, en la llum.
En mesuro, amb el to i el ritme, la distància.
Ara t'atures, prop. Aspiro, rosa rància,
una ràfega ardent del teu antic perfum!

Els records, els sentits, tota la meva vida,
callen, davant l'angoixa vigilant de l'oïda
que et persegueix en el silenci on et reculls.

Si ara estengués els braços en el fosca, podria
agombolar-te encara, somni de cada dia.
Però ja no hi seràs quan tornaré a obrir els ulls."


Màrius Torres, 24 de gener de 1938




dimecres, 22 de gener del 2025

Samurai





Sembla tenir força raó Alexis Racionero quan reivindica la figura del samurai com un arquetip de fortalesa i resiliència per sobreviure en temps de canvi i d'incertesa (veure Saviesa samurai al Magazine de La Vanguardia del 22.09.2024. En aquest article, Racionero evoca una colla de pel·lícules relacionades amb el tema, però no esmenta precisament "Le samouraï" de Jean Pierre Melville, amb Alain Delon (1967); deu ser massa jove o massa poc francòfil...). 

Diu Alexis Racionero que la saviesa samurai pot ser un bon antídot per a molts dels mals de la nostra quotidianitat. És un arquetip que bascula entre el guerrer i el monjo, afirma. "La disciplina samurai se sustenta sobre un codi ètic que ensenya a persistir, sostenir i no caure ni en la queixa ni en aquell personatge tan tòxic que habita en nosaltres anomenat víctima".

Tenir com a referent el samurai, auster, discret, fort, valent, decidit, pot ser una imatge útil a l'hora d'enfocar el nostre estil de vida. Tot i pertànyer a un món llunyà, tot i estar idealitzada, la imatge del samurai pot ser un bon referent, adient per moure's en temps difícils (i quins no ho són?).

De fet, tant la imatge del monjo com la del guerrer ens poden semblar allunyades del nostre món, però això no és ben bé així, i menys si s'apleguen en una única referència com és el cas del samurai. A casa nostra tenim algunes figures que també aplegaven el monjo i el guerrer, com ara els templers i altres ordes, però aquestes figures semblen estar enfosquides per temes de poder, diner i costums difícils d'aclarir; sigui pel que sigui, el cas és que ens les sentim menys properes, curiosament, que el llunyà samurai japonès (curiosament, pel que fa a costums es parla de les possibles relacions homosexuals en l'àmbit templer, com succeïa entre els militars de la Grècia clàssica; però resulta que en l'àmbit dels samurais també hi havia pràctiques d'aquesta mena).

Hi pot haver ressonàncies de la figura del samurai en la imatge del "guerrer espiritual" de les obres de Carlos Castaneda.

El samurai, més o menys idealitzat, està atent a tot i a tota hora; escolta molt més que no parla; sap utilitzar la força (el samurai és un guerrer), però ho fa quan no hi ha cap més remei. És auster, però no deixat (va net i ben vestit); s'estima més caminar que córrer; s'interessa per la gent sense interferir en les seves vides (el samurai és un servidor). És culte, però no en fa exhibició; per a ell, l'ordre és important; manté la serenitat en tot moment.

El samurai japonès es regeix per set principis: rectitud, coratge, benevolència, respecte, honestedat, honor i lleialtat.

Un "samurai idealitzat i actualitzat" podria ser, doncs, una eina útil per a nosaltres. 




dimarts, 21 de gener del 2025

Bona política



Clyfford Still 1949


"No hi ha bona política al marge de la moral."


Xavier Mas de Xaxàs a La Vanguardia del 29.06.2024



dilluns, 20 de gener del 2025

Cercadors



Kupka 1911


"Els humans no es divideixen entre creients i no creients sinó entre creients, no creients i cercadors. Aquests darrers són font de novetat. Creients i no creients no busquen, ja han trobat; viuen en el món de la certesa, de la seguretat. Els cercadors, en canvi...

(Hi ha un quart tipus d'humans: els que no són de cap d'aquestes tres menes. Són entranyables, i potser són majoria. Però seria millor que acabessin formant part d'una de les tres menes anteriors; viurien una mica més a fons. Potser diran, però: "no em vinguis amb històries"...)"


(tuit d'en Rai de 19.11.2024)





diumenge, 19 de gener del 2025

Directament



Picasso 1904


"És només en l'èxtasi místic, en la felicitat amorosa, en la compassió -potser només en la compassió- quan l'ànima es desborda directament, sense mediació i sense instrument, sobre altres ànimes, però mai actua així en experimentar una obra d'art."


Arnold Hauser a Història social de la literatura i l'art (1951)



dissabte, 18 de gener del 2025

Quatre bons camins





Quatre tipus d'experiències vitals que situen en la bona direcció, que porten al Camí:

1) Situacions adverses que permeten posar en pràctica l'actitud d'acceptació (del destí, de la voluntat de Déu: "faci's la vostra voluntat" - i no la meva...; acceptació amb el cor obert i sense queixar-se d'injustícia), de submissió pacificadora, que porta pau al cor (islam)...

2) La pràctica de la impertorbabilitat, de l'equanimitat (igual estat d'ànim). Adaptar-se a les condicions sense que s'alteri la pròpia ment.

3) L'acció desinteressada, el no-desig, el no-propòsit, el "desapego", mushotoku. No cercar res, no anhelar res. Quan no es busca res, s'està en el Camí.

4) La desidentificació, l'oferiment o lliurament d'un mateix, l'amor. Practicar la caritat amb el propi cos, vida i propietats sense lamentacions, sense la vanitat del que dóna, regala o rep i sense segones intencions ni aferrament.


(adaptació lliure de la "Meditació sobre els quatre actes", de Bodhidharma, "Enseñanzas Zen", Barcelona: Kairós 1995)




divendres, 17 de gener del 2025

Cisellar



Jawlensky 1935


"Quan li van preguntar quina era la seva tasca amb els deixebles, el Mestre digué: "La mateixa tasca d'un escultor que vulgui fer l'estàtua d'un tigre: agafar un bloc de marbre i treure amb l'escarpa tot el que no s'assembli a un tigre."

Quan els deixebles li van demanar més tard el sentit precís de les seves paraules, digué el Mestre: "La meva tasca és cisellar tot el que no sigui la vostra persona: cada pensament, sentiment, actitud i obsessió que se us hagin encrostat per la vostra cultura i el vostre passat.""


Anthony de Mello a Uns moments per a l'absurd



dijous, 16 de gener del 2025

Diu Senectut a Jovent



Renoir 1910



Diu Senectut a Jovent: "Et pot semblar que les accions inadequades s'obliden, no deixen rastre, no et configuren. No és així. Les accions incorrectes et deformen, i cal un esforç notable per corregir aquesta deformació. D'aquest esforç se'n diu mirar de viure en la integritat."


(tuit d'en Rai de 14.10.2024)



Diu Senectut a Jovent: "En la vida potser faràs alguna cosa rellevant, fins i tot decisiva en la teva trajectòria vital, que seràs incapaç de comprendre clarament o d'avaluar moralment. No t'hi atabalis, forma part de la condició humana. D'això se'n diu viure en la comprensió."


(tuit d'en Rai de 23.09.2024)



Diu Senectut a Jovent: "Treballa per viure dignament però, si pots, no visquis per treballar. Cal temps i atenció per assaborir la vida. Val més controlar l'ambició. D'això se'n diu viure en el seny."


(tuit d'en Rai de 16.09.2024)



Diu Senectut a Jovent: "Evita la voracitat i la intransigència. Potser no et semblaran defectes, però ho són. D'això se'n diu viure en la lucidesa."


(tuit d'en Rai de 27.08.2024)



Diu Senectut a Jovent: "No enganyis, no manipulis, no sedueixis. D'això se'n diu viure en l'honestedat."


(tuit d'en Rai de 21.08.2024)



Diu Senectut a Jovent: "Hi ha emocions contra les que no podràs lluitar, que no podràs controlar, que et superaran. Hauràs d'aprendre a viure amb les seves conseqüències, amb les seves ferides, amb la seva càrrega. D'això se'n diu viure en l'acceptació."


(tuit d'en Rai de 12.08.2024)



Diu Senectut a Jovent: "Estigues atent a l'antiga saviesa. I quan l'hagis viscut i hagis triat el que d'ella et parla, et serveix, t'és significatiu, transmet-la. D'això se'n diu viure en la responsabilitat."


(tuit d'en Rai de 02.08.2024)



Diu Senectut a Jovent: "La vida passa de pressa. Res no es repeteix, res torna. Fixa't bé en cada cosa i cada situació, i observa amb atenció l'entrellat de relacions que hi ha entre elles. D'això se'n diu viure en profunditat."


(tuit d'en Rai de 23.07.2024)




dimecres, 15 de gener del 2025

El que les religions comparteixen




Rothko 1963


Què tenen en comú les diverses grans tradicions religioses? Què comparteixen a nivell de continguts? La meva hipòtesi és que comparteixen com a mínim que el centre no és el jo, ni res que jo pugui concebre o descriure. Hi ha, doncs, un rebuig de l'egocentrisme i de la idolatria. El centre és quelcom que va més enllà de nosaltres, que ens depassa i ens aclapara, que no podem definir ni manipular però que podem indicar, assenyalar (a través dels símbols) i a l'impacte del qual en nosaltres podem fer referència.

A aquest "centre" se li donen noms diversos en les diverses tradicions religioses, les quals són conscients de la inadequació, de la relativitat, de tots ells. Alguns dels més freqüents són Shang Ti, Dao (Xina), Brahman (India), Nirvana (Buddhisme), Ein Sof, Yhvh, Elo/Elohim, Adonai (Judaisme), Déu, Pare -Abba-, Senyor (Cristianisme), Al·lah (Islam).



dimarts, 14 de gener del 2025

Àngel de llum



Blake 1805


"Ángel de luz, ardiendo,
¡oh, ven!, y con tu espada
incendia los abismos donde yace
mi subterráneo ángel de las nieblas."


Rafael Alberti (1928)




dilluns, 13 de gener del 2025

Totalitat de vida



Rembrandt 1634


"La representació artística de l'ésser humà que fa Rembrandt ens permet, potser, intuir una totalitat de vida, tot i que la vida, conceptualment i com a realitat exterior, estigui configurada per la successió de passat i present. Hi veiem tot l'ésser humà, no un instant inferit dels anteriors."


Georg Simmel a Rembrandt (1916)



diumenge, 12 de gener del 2025

Imatges per al silenci



Fra Angelico 1439


Anem publicant en aquest blog imatges per al silenci, o sigui imatges amb capacitat de generar silenci o bé adients per acompanyar el silenci.

Al nostre Spotify (merceirai) hi tenim també llistes de músiques amb el mateix propòsit: generar o acompanyar el silenci.

I la combinació de músiques i imatges, on fos possible, sigui a nivell particular o en espais col·lectius, podria donar resultats ben interessants.


Els qui desitgin accedir directament a un conjunt d'un miler d'aquestes imatges per al silenci, que anem enriquint i polint, poden fer-ho a




o bé a través d'aquests cinc àlbums de 200 imatges cada un, potser més fàcils de manejar. No hi ha jerarquia entre ells ni dins d'ells. Les imatges són les mateixes que en l'àlbum general, tot i que l'ordre no sempre és el mateix:













dissabte, 11 de gener del 2025

Esperit de recerca



Franz Kline 1957


Diu en Kabir (nord de l'Índia, 1440-1518):


"L'essencial és l'esperit de recerca; jo soc esclau d'aquest esperit de recerca."




divendres, 10 de gener del 2025

Art i vida



Torres-García 1917

"L'art ha de ser quelcom en concordància amb el curs de la vida. Per això hem d'ésser evolucionistes. No podem admetre res que en si no sigui evolució. En cada una de les nostres obres deu realitzar-se aquest procés evolutiu  sobre de nosaltres mateixos. No ens serà possible tenir una manera invariable.

Ser evolucionista no és pertànyer a una escola; és ésser independent; és anar contra de les escoles. És ser quelcom en el temps.  Per això no hem de creure que podem arribar a coneixe'ns del tot; hem d'anar descobrint-nos. Nostra divisa tindria d'ésser: individualisme, presentisme, internacionalisme."


Joaquim Torres-García a Art-Evolució (A manera de manifest) (1917)




dijous, 9 de gener del 2025

Paraules del Buddha: la balsa



Rothko 1955


"Oh bhikkhus, un home fa un viatge. Arriba a una gran extensió d'aigua de la qual la riba del seu costat és perillosa i espantadora, però l'altra riba és segura i sense perill. No hi ha barca amb la qual arribar a l'altra riba, ni pont per a passar d'aquesta riba a l'altra. Pensa: Aquesta extensió d'aigua és gran i la riba d'aquest costat d'aqui és perillosa i espantadora; l'altra riba és segura i sense perill. No hi ha barca amb la qual arribar a l'altra riba i no hi ha pont per a passar d'aquesta riba a l'altra. Serà bo que aplegui herba, fusta, branques i fulles i que em faci una balsa i que amb l'ajuda d'aquesta balsa, passi segur a l'altra riba, fent servir les meves mans i dels meus peus. Llavors, aquest home, oh bhikkhus, aplega herba, fusta, branques i fulles i fa una balsa i amb l'ajuda d'aquesta balsa passa segur a l'altra riba fent servir les seves mans i dels seus peus. Havent fet la travessia i havent assolit l'altra riba, pensa: Aquesta balsa m'ha estat una gran ajuda. Amb l'ajuda d'aquesta balsa he passat segur a l'altra riba, fent servir les meves mans i dels meus peus. Serà bo que porti aquesta balsa sobre el meu cap o sobre les meves espatlles vagi on vagi. Què pensaríeu, oh bhikkhus? Actuant d'aquesta manera, actuaria convenientment pel que fa a la balsa?

- No, Senyor.

- Llavors, de quina forma actuaria convenientment pel que fa a la balsa? Havent fet la travessia i havent passat a l'altra banda, aquest home pensa: Aquesta balsa ha estat una gran ajuda. Amb l'ajuda d'aquesta balsa he pogut passar segur a l'altra riba, fent servir les meves mans i els meus peus. Serà bo que deixi aquesta balsa a terra sobre la riba o que la deixi a les onades i que jo me'n vagi on vulgui. Actuant d'aquesta manera, aquest home actua convenientment pel que fa a la balsa.

Igualment, oh bhikkhus, he ensenyat una doctrina semblant a una balsa, feta per a travessar les aigües i no per a portar-la a sobre."


Rahula, Walpola. L'enseignement du Bouddha, p. 31-32.




dimecres, 8 de gener del 2025

Corbí: La llum de l'univers



Kupka 1912


"Som un punt de llum de l´univers. La llum que hi ha en mi, no és la meva llum, sinó la llum de l´univers.

La punta de llum que hi ha en mi no és la llum del meu cos, sinó que és la llum de l'univers sencer.

La llum de la immensitat del cosmos es posa al servei del meu organisme. Això és la meva ment i això és l'ego.

La llum no és meva, encara que faci servir el meu cervell. La meva llum és la llum de la immensitat del que hi ha, és la llum de l'inabastable cosmos que va teixir el meu cervell.

Aquesta llum, que és la llum del cosmos immens, és alhora testimoni de l'univers.

Per tant, si miro les coses des de la llum que apunta en mi, que és el testimoni de l'univers, el meu cos és tot l'univers i no sóc aquest cos.

Si, en canvi, la prenc com “la meva llum”, aleshores sóc aquest cos que està en un món i estic subjecte al morir i al néixer."



"La meva llum és la llum de la immensitat,
llum de l'inabastable cosmos
que va teixir el meu cervell.

Aquesta llum és el meu veritable ésser,
llum testimoni de l'univers;
la meva naturalesa veritable.

Ni sóc el meu ego,
ni sóc el meu cos;
sóc la llum que brilla
als mons immensos;
el seu silenciós testimoni,
des de fràgil talaia:
el meu cos.

Aquesta “llum-univers”, que és “ser-llum”,
és la meva naturalesa original.
Però aquesta meva veritable naturalesa
és “ningú”, perquè és tot.

Perquè sóc “ningú”,
res és altre de mi,
res m'és aliè,
tot és mi mateix.

Amb tot estic unit
amb llaços indissolubles.
La unitat és l'amor."


Marià Corbí a "Silencio desde la mente", p.171 i 172




dimarts, 7 de gener del 2025

Mots i fets



De Staël 1954


"A través dels temps, els filòsofs més profunds, els teòlegs més erudits, han caigut constantment en l'error que consisteix a identificar construccions purament verbals amb fets, o en l'error encara més enorme que consisteix a imaginar que els símbols són, en certa manera, més reals que els fets amb què es relacionen."


Aldous Huxley al Prefaci del llibre The first and last freedom de Krishnamurti (1954)



dilluns, 6 de gener del 2025

La qüestió rellevant



Gromaire 1931


"La qüestió rellevant no és si Déu existeix o no, sinó si hi ha coses i experiències que ens porten a evocar la divinitat, que semblen portar divinitat en elles."


(tuit d'en Rai de 02.12.2024)




diumenge, 5 de gener del 2025

Argenté: Cançó dels tres reis





Des de que érem joves que ens agrada molt aquest musical poema nadalenc del badaloní Joan Argenté, que vàrem descobrir gràcies a l'"Antologia de la poesia catalana (1900-1964)" de Joan Triadú (Editorial Selecta, 1965), un llibre que ens va ajudar molt a estimar la poesia catalana.

Ens plau recordar el poema ara que Argenté ens ha deixat.


"Un grec, un grec,
un groc, un groc,
un grec, un groc i un negre,
observen una fina lluïssor de cabellera,

observen una fina lluïssor de cabellera.

Molt més que el sol,
molt més que el sol
m'agrada aquest estel.

Adéu, jo vaig a fer-me amic del noi que el fa volar!

Un grec,
un groc,
un bru.

Veig la nit color blau tinta com navega,
la fragata del desembre,
Mar enfora l'avaraven,
terra endins avançarà.

Viatgers que habiteu a la popa,
d'una estrella seguiu la derrota:
adéu-siau, adéu-siau, adéu-siau!

Un grec, un grec,
un groc, un groc,
un grec, un groc i un negre,
Un grec, un grec,
un groc, un groc,
un grec, un groc i un negre,
observen una fina lluïssor de cabellera,
observen una fina lluïssor de cabellera.

Molt més que el sol,
molt més que el sol
m’agrada aquest estel.

Adéu, jo vaig a fer-me amic del noi que el fa volar!

Un grec,
un groc,
un bru."




Enlace permanente de imagen incrustada




dissabte, 4 de gener del 2025

Verlaine: Estrany somni



Moreau 1866


Mon rêve familier


"Je fais souvent ce rêve étrange et pénétrant
d'une femme inconnue, et que j'aime, et qui m'aime
et qui n'est, chaque fois, ni tout à fait la même
ni tout à fait une autre, et m'aime et me comprend.

Car elle me comprend, et mon coeur, transparent
pour elle seule, hélas! cesse d'être un problème
pour elle seule, et les moiteurs de mon front blême,
elle seule les sait rafraîchir, en pleurant.

Est-elle brune, blonde ou rousse? - Je l'ignore.
Son nom? Je me souviens qu'il est doux et sonore
comme ceux des aimés que la Vie exila.

Son regard est pareil au regard des statues,
et, pour sa voix, lointaine, et calme, et grave, elle a
l'inflexion des voix chères qui se sont tues."


Paul Verlaine, Poèmes saturniens, Melancholia VI (1866)



Possible traducció:


El meu somni freqüent


"Sovint tinc aquest somni estrany i penetrant
d'una dona desconeguda, i a qui estimo, i que m'estima
i que no és, cada vegada, ni ben bé la mateixa
ni ben bé una altra, i m'estima i m'entén.

Perquè ella m'entén, i el meu cor, transparent
només per ella, ai! deixa de ser un problema
només per ella, i la suor del meu front pàl·lid,
només ella sap refrescar-la, plorant.

És morena, rossa o pèl-roja? - No ho sé.
El seu nom? Recordo que és dolç i sonor
com els dels éssers estimats que la Vida va exiliar.

La seva mirada és com la mirada de les estàtues,
i, la seva veu, llunyana, i tranquil·la, i greu, té
la inflexió de les veus estimades que han callat."



divendres, 3 de gener del 2025

Menes d'ignorància



Jawlensky 1936


""Quin és l'obstacle més gran per assolir la Il·luminació?"

"La ignorància."

"Hi ha només una o moltes menes d'ignorància?"

"Moltes", digué el Mestre. "Per exemple, la teva forma d'ignorància exigeix que hagis de cercar la Il·luminació.""


Anthony de Mello a Uns moments per a l'absurd



dijous, 2 de gener del 2025

Marc Aureli III, 9: Avaluar





"Venera la facultat d'avaluar. En ella hi és tot per tal que ja no es produeixi en el teu principi rector una opinió inconseqüent amb la naturalesa i la constitució de l'ésser racional. Ella garanteix l'art de no cedir immediatament, la familiaritat amb els humans i la aquiescència als déus."


Marc Aureli, Meditacions III, 9



dimecres, 1 de gener del 2025

Breuer i Nietzsche



Klimt 1897


"El dia que Nietzsche va plorar", d'Irvin D. Yalom, és un llibre modèlic. No és una novel·la, sinó un assaig novel·lat amb el format d'una bona novel·la històrica. La forma no hi té importància, és el contingut el que compta. I de contingut en té molt. És una bona manera d'accedir, planerament, agradablement, a nocions bàsiques sobre el psicoanàlisi i nocions bàsiques sobre el pensament de Friedrich Nietzsche. Nocions fonamentals i molt ben travades entre elles.

El llibre apropa a dos personatges històrics a través d'una ficció ben construïda. Breuer i Nietzsche mai van coincidir, no es van conèixer. Però l'habilitat de Yalom és fer com si el 1882 s'haguessin trobat i haguessin exercit un impacte profund entre ells. Tots dos surten positivament transformats per la relació, en aconseguir treballar plegats zones fonamentals de la condició humana.

Dos personatges col·laterals de la novel·la són Sigmund Freud, jove deixeble de Breuer en la vida real, i Lou Andreas Salomé, molt rellevant en la vida real de Nietzsche. Freud i Salomé sí que es van tractar en la vida real. I Salomé va ser una persona rellevant en la vida de Rainer Maria Rilke.

Yalom, que va néixer el 1931 i encara és viu, va escriure el llibre el 1992. El títol original és When Nietzsche wept. Llegir-lo és un regal.