Krishnamurti: L'esforç i la realitat

Hernández Pijuan 2005

"La felicitat, es realitza a través de l'esforç? Heu "intentat" mai ser feliços? És impossible, oi? Lluiteu per ser feliços i la felicitat no arriba.

(...)

L'esforç, ¿no és pas una lluita per tal de canviar el que "és" en el que no és, o en el que hauria de ser o hauria de passar? En altres paraules, lluitem perpètuament per tal de no trobar-nos cara a cara amb el que "és": mirem d'evadir-nos-en o de modificar-lo. Però el veritable acontentament és el de qui compren el que "és" i li atorga la seva veritable significació. Aquí rau el veritable acontentament, i no en possessions més o menys nombroses. Per acordar a la totalitat del que "és" el seu veritable valor, cal admetre el que "és", ser-ne conscient, i no mirar de modificar-lo o re substituir-lo per una altra cosa."

(...)

"L'esforç ens allunya del que "és". Des del moment en que accepto el que "és", deixa d'haver-hi lluita. Tota forma de lluita indica que ens apartem de la realitat i aquesta separació, que és esforç. ha d'existir en la mesura en que, psicològicament, desitgem transformar el que "és" en el que no és.

(...)

"El desig de realitzar-se, d'esdevenir alguna cosa, sorgeix quan es té el sentiment de no ser res de res. Com que no soc res, com que soc insuficient, buit, interiorment pobre, lluito per esdevenir alguna cosa. Exteriorment i interiorment lluito per acomplir-me en una persona, una cosa o una idea. Omplir aquest buit és tot el procés de la nostra existència: exteriorment, col·leccionem objectes o bé conreem riqueses interiors. Només hi ha esforç quan mirem d'evadir-nos d'aquest buit interior, per l'acció, per la contemplació, per adquisicions, per assoliments, pel poder, etc. És d'això que està feta la nostra existència quotidiana."

(...)

"Pel coneixement d'un mateix, per l'exercici d'una lucidesa constant, veiem que aquesta lluita, que aquests esforços per esdevenir, només porten a la decepció, al dolor, a la ignorància. Però viure en estat de coneixement pel que fa al buit interior i viure amb ell acceptant-lo totalment, és descobrir una extraordinària tranquil·litat, una calma que no és prefabricada, construida, sinó que resulta de la comprensió del que "és". Només aquest estat de pau és un estat d'ésser creador."

Krishnamurti a The first and last freedom (1954), cap. VII.