Derain 1950 |
A un poeta jove que suposàvem mort a la guerra, fora de la pàtria
Was hier wir sind kann dort ein Gott ergänzen mit Harmonien und ewigem Lohn und Friede
(Hölderlin)
"Manquen xiprers vora la tomba
del meu amic, llorers en el seu front,
terra de casa embolcallant-lo,
i per al foc empresonat en ell,
què sinó encara l'amplitud
de moltes nits profundes de la terra?
En va que ho digui, en va queixes d'amor
el tomarien vora l'atzavara,
vora el bressol del mar, quan de la terra
cau tristament el vespre en els sembrats.
Aquesta fou la seva pàtria, aquesta
la llum serena dels seus ulls.
Difícil és, inesclarible el canvi
del cant no dit en muda eternitat:
perfaci un déu aquest inacabat
amb harmonies, pau eterna i premi."
Joan Vinyoli (a De vida i somni, 1948)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada