Resistir

Sunyer 1909

""Viuré, si em vaga encar de viure / supervivent d’un cant remot...”. Aquests versos del poema Si em vaga... de Josep Carner em fan pensar que el “cant remot” és justament la dignitat del gènere humà. La dignitat que inclou la llibertat, el respecte, el coneixement, els drets humans en definitiva i un clam contra l’odi i la ira, la violència en totes les seves formes. Doncs sí, és un cant remot, però recuperable. Es tracta de resistir totes les formes de violència que la crueltat humana fa servir: polítiques; guerres sempre injustificables; el tracte dels poderosos envers els febles; l’amàs cobdiciós de les fortunes; el menyspreu per la natura; el maltracte climàtic pels beneficis immediats d’uns pocs; els gurus de tots els credos que manipulen les ànimes de la gent.

l “cant remot” no és una utopia, és senzillament un clam per la humanitat sencera, un clam d’honestedat; de la veritat; de la delicadesa dels sentiments i de l’amor a la vida en tots els seus aspectes. Tots som supervivent d’un cant remot i no es tracta ni de països ni de nacions, sinó del “cant remot” del principi dels temps i que ens ha fet humans.

Cal resistir la indolència, la vulgaritat, el soroll, la disbauxa, tot el que enverina l’ànima i allunya el “cant”. L’amabilitat entre els humans no és pas només fruit de l’educació, sinó que pertany a aquest “cant remot”, posant les arrels de la cultura que salva de la destrucció." 

Remei Margarit a La Vanguardia del 09.08.2022