Mística

Canogar 1962

Diu la Viquipèdia que "la mística (del verb grec myein, «tancar», d'on mystikos, «tancat, arcà o misteriós») designa un tipus d'experiència molt difícil d'aconseguir en què s'arriba al grau màxim d'unió de l'ànima humana al Sagrat durant l'existència terrenal." També la considera com l'"activitat espiritual que aspira a aconseguir la unió o el contacte de l'ànima amb la divinitat." També diu que "el misticisme és la sensació que prové del convenciment que s'ha establert una unió directa entre la persona i Déu." 

El Diccionari general de la llengua catalana de Pompeu Fabra parla de "doctrina que posa la perfecció en una mena de  contemplació i d'èxtasi  que eleva l'home a una unió misteriosa amb Déu, que li permet de copsar en aquesta vida l'essència divina."

El Diccionari de la llengua catalana d'Enciclopèdia catalana i el de l'Institut d'Estudis Catalans parlen d'"experiència, veritable o suposada, d'unió directa de l'home amb la divinitat." Curiosa aquesta interpolació de "veritable o suposada": sembla un escrúpol d'un redactor poc favorable a la mística... També li aniria bé substituir "l'home" per "l'ésser humà", per exemple. En canvi, m'agrada que parli de "la divinitat".

El Diccionari de la llengua espanyola d'Espasa-Calpe parla d'"unió íntima i espiritual amb la divinitat" i el Diccionari de la Real Academia Española parla d'"experiència del diví."

El Diccionari Enciclopèdic Vox parla de "conjunt de doctrines i pràctiques per a arribar al coneixement intuïtiu de Déu." Els K Dicctionaries Ltd. en parlen com "activitat espiritual que aspira a la unió amb Déu."

El "Petit Robert" parla de "conjunt de creences i pràctiques  que es donen per objecte una unió íntima de l'home i del principi de l'ésser (la divinitat)" i d'"una fe religiosa intensa i intuïtiva." El "Robert micro poche" ho reformula com "les pràctiques i les creences que es proposen una unió entre l'home i la divinitat."

El Webster parla de "la creença que el coneixement directe de Déu, la veritat espiritual o la realitat última pot ser assolit a través de l'experiència subjectiva (com la intuïció o la penetració)." També parla d'"una comunió individual directa amb Déu o la realitat última" i de "tenir un significat o una realitat espirituals que no és ni aparent als sentits ni obvi per a la intel·ligència."

L'American Heritage Dicctionary parla d'"una disciplina espiritual que es proposa la unió amb el diví a través de la meditació profunda o la contemplació."

Potser cap d'aquestes aproximacions és "la bona" però el conjunt mostra un panorama prou útil a l'hora d'aproximar-se a la noció de "mística". I veiem que normalment s'associa mística amb l'experiència d'una connexió personal directa amb Déu, la divinitat, la realitat última o com se'n vulgui dir.

Aquest Déu és vist o considerat per molts com un ésser extracòsmic, preexistent al cosmos, creador del cosmos. Però no tothom té clara aquesta aproximació a Déu. La pregunta passa a ser si hi ha espai per a una experiència mística que no sigui fruit de la revelació personal d'un Déu preexistent.

Crec que sí. La mística seria llavors una peculiar derivació del contacte personal amb la simbologia religiosa. Per al místic, la simbologia religiosa no passaria només per la ment, sinó que esdevindria experiència directa, emocional, física. El místic aconsegueix anar més enllà de la consideració racional, aconsegueix encarnar el símbol, fer-lo tangible en el seu interior, aconsegueix que el símbol li parli sensiblement, abastant tota la seva persona, "en cos i ànima". Una experiència preciosa, desitjable i gens fàcil d'assolir.

Una experiència que és afavorida per la vivència comunitària. Venim de tradicions on es redueix massa l'experiència mística al nivell individual, al tu a tu amb Déu, com si la comunitat no fos rellevant en aquesta dinàmica. Les definicions que hem repassat ho testimonien. Cosa per altra part comprensible en temps individualistes, en temps en els que la dimensió comunitària costa de materialitzar. Però potser la mística del futur haurà d'incorporar millor aquesta dimensió comunitària.