El no-humà

"Today we participate almost exclusively with other humans and with our own human-made technologies. It is a precarious situation, given our age-old reciprocity with the many-voiced landscape. We still need that which is other than ourselves and our creations. (...) We are human only in contact, and conviviality, with what is non-human. (...) We must renew our acquaintance with the sensuous world in which our techniques and technologies are all rooted. Without the oxygenating breath of the forests, without the clutch of gravity and the tumbled magic of river rapids, we have no distance from our technologies, no way of assessing their limitations, no way to keep ourselves from turning into them. We need to know the textures, the rythms and tastes of the bodily world, and to distinguish readily between such tastes and those of our invention. Direct sensuous reality, in all its more-than-human mistery, remains the sole solid touchstone for an experiential world now inundated with electronically-generated vistas and engineered pleasures; only in regular contact with the tangible ground and sky can we learn how to orient and to navigate in the multiple dimensions that now claim us."

(...)

"Caught up in a mass of abstractions, our attention hypnotized by a host of human-made technologies that only reflect us back to ourselves, it is all too easy for us to forget our carnal inherence in a more-than-human matrix of sensations and sensibilities. Our bodies have formed themselves in delicate reciprocity with the manifold textures, sounds, and shapes of an animate earth -our eyes have evolved in subtle interaction with other eyes, as our ears are attuned by their very structure to the howling of wolves and the honking of geese. To shut ourselves off from these other voices, to continue by our lifestyles to condemn these other sensibilities to the oblivion of extinction, is to rob our own senses of their integrity, and to rob our minds of their coherence. We are human only in contact, and conviviality, with what is non-human."

David Abram a The spell of the sensuous (1996)


Possible traducció:

"Avui ens relacionem gairebé exclusivament amb altres humans i amb les nostres pròpies tecnologies humanes. És una situació precària, donada la nostra vella reciprocitat amb el paisatge de molts sentits. Encara necessitem allò que és diferent de nosaltres mateixos i les nostres creacions. (...) Som humans només en contacte i convivència amb allò que no és humà. (...) Hem de renovar el nostre coneixement del món sensible en el què totes les nostres tècniques i tecnologies estan arrelades. Sense l'alè oxigenant dels boscos, sense l'atracció de la gravetat i la màgia deixatada dels ràpids dels rius, no tenim cap distància de les nostres tecnologies, cap forma d'avaluar les seves limitacions, cap forma d'evitar-nos el transformar-nos en elles. Hem de conèixer les textures, els ritmes i els gustos del món corporal, i distingir fàcilment entre aquests gustos i els de la nostra invenció. La realitat sensitiva directa, amb tots els seus misteris més que humans, continua sent l'única pedra de toc sòlida per a un món experiencial que ara està inundat amb vistes generades electrònicament i plaers dissenyats per càlcul; només en contacte regular amb el sòl i el cel tangibles podem aprendre a orientar-nos i navegar en les múltiples dimensions que ara ens reclamen."

(...)

"Atrapats en una gran quantitat d'abstraccions, amb la nostra atenció hipnotitzada per un conjunt de tecnologies humanes que només ens reflecteixen a nosaltres mateixos, ens és massa fàcil oblidar la nostra inherència carnal en una matriu més que humana de sensacions i sensibilitats. Els nostres cossos s'han format en delicada reciprocitat amb les variades textures, sons i formes d'una terra animada: els nostres ulls han evolucionat en una interacció subtil amb altres ulls, tal com les nostres oïdes estan sintonitzades per la seva mateixa estructura a l'udol de llops i el crit estrident de les oques. Tancar-nos a aquestes altres veus, continuar amb els nostres estils de vida a condemnar aquestes altres sensibilitats a l'oblit de l'extinció, és privar els nostres propis sentits de la seva integritat i privar la nostra ment de la seva coherència. Som humans només en contacte, i convivència, amb allò que és no-humà."