 |
| Hernández Pijuan 1987 |
"Amb sorra i vent ens lligues al teu freu
i ja no som res més que vent i sorra.
Hem perdut la duresa de la veu
i la força del gest se'ns mig esborra
perquè tu tot ho xucles lentament
i ets com un bosc immens, com una absència
de tot que no limita el sofriment
d'aquest delir la teva alta presència.
Quan ens deslliuraràs no hi haurà res
que puguem estimar per companyia.
De tant lluitar cercant-te en el no res
haurem perdut el do de l'alegria."
Miquel Martí i Pol, El fugitiu (1952-1957)
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada