El gener de 1979 en Joan Casañas, també gran persona i gran cristià, publicava a Sabadell un abrandat i radical escrit titulat "La tasca de fer que Déu sigui", títol que formula bé una intuïció primordial en el marc del pensament mític/simbòlic: Déu no és només un Creador, un punt d'origen, un preexistent totalment acabat, sinó que és també una tasca, quelcom a construir, una utopia de ens fa d'horitzó motivador i que és a les nostres mans fer que esdevingui realitat.
Dins d'aquest escrit Casañas esmenta, gairebé de passada, que en una reunió de militants feien esquemes gràfics i en alguns punts claus uns hi posaven paraules com "Revolució" o "Déu", i que un d'ells "hi posava simplement un signe admiratiu -!- fet d'un traç fort i un cop de guix a la pissarra". Em sembla una magnífica manera de fer referència a la divinitat: afirmació contundent i alhora buida de contingut.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada