Trump i el luxe

Gerhard Richter 1997

Em desagrada el suplement mensual Fashion&Arts Magazine de La Vanguardia. Brillantment elaborat, posa tant l'art com la bellesa del cos humà al servei dels objectes de luxe: la moda, les joies, els rellotges cars, els cotxes cars, els perfums, els cosmètics... És el que també fa el suplement setmanal Magazine, però amb un grau superior de cura i refinament.

Que em desagradin aquestes publicacions no vol dir gran cosa. Pertanyo al món dels puristes, moralistes, predicadors, etc., una tradició històrica cada vegada més irrellevant (si  és que ho ha estat mai). Gent que confronta la realitat amb un conjunt de valors i la critica pel seu allunyament d'aquests valors. Gent que més aviat es fa antipàtica, de vegades insuportable.

Però el tema del luxe agafa més relleu amb la victòria de Trump als Estats Units. Trump és un home del luxe (la senyora Merkel, en canvi, no sembla situar-se en aquest àmbit). Segur que, si hi tinguessin accés, Trump i la seva família estarien encantats amb aquests suplements de La Vanguardia, així com amb altres publicacions en la mateixa línia (el "How to spend it" del Financial Times, per exemple).

I és que el problema de Trump va més enllà del seu populisme, una noció pròpia de la ciència política. És populista, sí, però d'una determinada mena de populisme. I difícilment se'l pot considerar com a defensor i encarnació d'una ideologia, d'un sistema elaborat, vertebrat, coherent de pensament. Trump és un barroer que va a la seva. I que es troba com el peix a l'aigua en el món del luxe. És el seu món.

El que suposa Trump, entre altres coses, és doncs l'accés al poder polític de la primera potència mundial d'una determinada mentalitat, d'una manera de ser i de fer, d'una concepció del món creixentment difosa per moltes de les societats del món actual. No tinc nom, etiqueta, per aquesta mentalitat: luxisme o fredisme (perquè és una manera de fer freda) no acaben de funcionar. Però és una mentalitat que tenim a prop, tant al Passeig de Gràcia i la Diagonal com a carrers més senzills, en famílies que coneixem i de vegades en la nostra mateixa família. Una mentalitat que es tradueix en una manera individualista i egocèntrica d'entendre la vida, la persona; en una manera exhibicionista de vestir (amor a les ulleres de sol i als vestits lluents, a les joies i als teixits atigresats o leopardesats, com en els anuncis de perfums); en una manera recarregada i ostentosa de decorar les cases (les imatges del triplex de Trump a Manhattan són ben representatives); en una determinada gestualitat, descarada, presumptuosa, menyspreativa (els paral·lelismes de Trump amb el vell Le Pen i Berlusconi són clars, però quanta gent comparteix aquest "body language", que es diu ara...).

És una mentalitat no diré dominant però que abasta una part notable de la població, i no només a l'elit més rica. Podríem associar-hi com a trets característics la suficiència, el menyspreu dels febles, la insensibilitat al sofriment aliè, la indiferència davant les desigualtats, el desinterès de la cultura, la rigidesa moral (o l'extrema laxitud moral), el dogmatisme rotund, irat i prepotent en les posicions i expressions, l'al·lèrgia als diferents... i podríem anar allargant la llista. O afegint imatges representatives d'aquesta mentalitat (a casa nostra, una part del PP respon a aquesta manera de ser i fer: les fotografies del casament de la filla d'Aznar a l'Escorial ho van plasmar prou bé).

Aquesta mentalitat, que no és nova, està aconseguint ara una traducció política més rellevant. Les conseqüències d'això són preocupants, ja que és una manera de veure el món que no promou ni un estil de vida senzill, tendre, compassiu; ni una visió cordial, càlida i fraternal de les relacions humanes; ni una mentalitat oberta envers la diversitat de cultures i la seva capacitat d'enriquir-se mútuament; ni un esforç de construcció de la justícia i la pau en les relacions entre societats, així com de l'eradicació global de la fam i la pobresa; ni una actitud respectuosa amb el planeta i els seus ecosistemes que porti a combatre el canvi climàtic i a protegir la supervivència i el benestar de les espècies animals i vegetals. Als bàrbars del luxe tot això els queda molt lluny.