Homo Deus

Homo Deus és l'assaig que ha publicat fa poc Yuval Noah Harari, nascut el 1976, doctor en Història per la Universitat d’Oxford i professor al Departament d’Història de la Universitat Hebrea de Jerusalem. Com el seu seu assaig anterior, Sapiens, mereix ser pres en consideració i discutit. El text manté l'enorme capacitat de síntesi de Harari, la seva habilitat com a divulgador i el seu notable sentit de l'humor (al menys per a mi; potser a altres els seus acudits no els facin gràcia, però jo m'ho passo molt bé amb ells).

Com aquell qui no fa res ofereix una visió global de la història humana i dóna eines per comprendre-la. Eines que no només li serveixen per interpretar el passat sinó també per comprendre el present i les tendències de futur que ja s'albiren. No és un treball de prospectiva: mira de comprendre, des del seu aparell conceptual, cap a on va ja el món. No vol ser alarmista, però el panorama que presenta fa pensar molt. Per això trobo tan recomanable llegir-lo: planteja debats molt rellevants i ajuda a prendre consciència d'on som i cap a on anem. Com ja passava a Sapiens, Homo Deus és un llibre desmitificador. Alguns diran que és destructiu: jo no li trobo. Esdevé un punt de partença per a la reflexió i debat. Val més treballar a partir del que ell diu, complementant-lo i anant més enllà si és possible, més que no pas combatre'l.

És engrescador el món que dibuixa? No ho sé. Probablement els joves ho veuran diferent que els grans. Els que hem viscut amb determinats referents ideològics i religiosos no ho tenim fàcil per assimilar un món que sembla allunyar-se radicalment de la tradició i entrar en una nova etapa molt diferent. Sentim un cert vertigen davant dels escenaris que veu venir. Qui diu vertigen diu neguit, incomoditat, tristesa. És el món que dibuixaven antigues aportacions de la ciència-ficció però fent-se real.

Segurament hi falta alguna cosa a la seva anàlisi, però no sé definir-la. Hi ha algun element qualitatiu de la condició humana que sembla desaparèixer en aquest món que ve, i no sé si la humanitat no tindrà la capacitat de mantenir determinats valors i aquesta espurna de saviesa que més o menys ha anat travessant totes les èpoques. Ell diu explícitament que la saviesa ja no serà criteri rellevant.

Com ja passava amb Sapiens, Homo Deus mereix un aplaudiment i ser objecte de debat. Els conceptes que utilitza, els temes que planteja i la manera com els planteja, els possibles dèficits que pugui tenir, haurien de ser objecte d'una intensa discussió pública.