L'amor no dorm

Jawlensky 1919

"On hi ha amor no hi ha desitjos. I per això no hi ha cap por. Si estimes de debò al teu amic, hauries de poder-li dir sincerament: «Així, sense els vidres dels desitjos, et veig com ets, i no com jo desitjaria que fossis, i així et vull, sense por que t'escapis, que em faltis, que no em vulguis». Perquè en realitat, què volem? ¿Estimar a una persona tal qual és, o estimar una imatge que no existeix? Quant puguis desprendre't d'aquests desitjos-aferraments, podràs estimar; a estimar una imatge no se li ha de dir amor, ja que és el contrari del que l'amor significa.

Enamorar-se no és amor, sinó desitjar la imatge que t'imagines d'una persona. Això és un somni, perquè aquesta persona no existeix. Per això, quan coneixes la realitat d'aquesta persona, com que no coincideix amb el que tu t'imaginaves, et desenamores. L'essència de tot enamorament són els desitjos. Desitjos que generen gelosia i patiment perquè, en no estar assentats en la realitat, viuen en la inseguretat i la desconfiança de la por que els teus somnis s'acabin, s'ensorrin.

L'enamorament proporciona certa emoció i exaltació que agrada a les persones amb inseguretat afectiva i que alimenta una societat i una cultura que fan d'això un comerç. Quan estàs enamorat no goses dir tota la veritat per por que l'altre es desil·lusioni, ja que, en el fons, saps que l'enamorament només s'alimenta d'il·lusions i imatges idealitzades.

L'enamorament suposa una manipulació de la veritat i de l'altra persona perquè aquesta senti i vulgui el mateix que tu i així poder-la posseir com un objecte, sense por que et falli. L'enamorament és una malaltia i una droga d'aquell que, per la seva inseguretat, no està capacitat per estimar lliurement i amb goig.

La gent insegura no desitja la felicitat de veritat, perquè tem el risc de la llibertat i, per això, prefereix la droga dels desitjos. I amb els desitjos ve la por, l'ansietat, les tensions i... per descomptat, la desil·lusió i el sofriment continus. Vas de l'exaltació a la desesperació.

Quant dura el plaer de creure que has aconseguit el que volies? El primer glop de plaer és un encant, però va penjat irremeiablement amb la por de perdre'l, i quan els dubtes s'apoderen de tu, arriba la tristesa. La mateixa alegria i exaltació de quan arriba l'amic, és proporcional a la por i al dolor de quan marxa... o quan l'esperes i no ve... Val la pena? On hi ha por no hi ha amor, en podeu estar ben segurs.

Quan despertem del nostre somni i veiem la realitat tal com és, la nostra inseguretat s'acaba i desapareixen les pors, perquè la realitat és i res la canvia. Llavors puc dir-li a l'altre: "Com que no tinc por de perdre't, ja que no ets un objecte propietat de ningú, llavors puc estimar-te així com ets, sense desitjos, sense afeccions ni condicions, sense egoismes ni voler posseir-te". I aquesta forma d'estimar és un goig sense límits.

Què fas quan escoltes una simfonia? Escoltes cada nota, et delectes en ella i la deixes passar, sense buscar la permanència de cap d'elles, doncs en el seu discórrer hi ha l'harmonia, sempre renovada i sempre fresca. Doncs en l'amor és semblant. Quant t'agafes a la permanència destrueixes tota la bellesa de l'amor. No hi ha parella ni amistat que estigui tan segura com la que es manté lliure. L'aferrament mutu, el control, les promeses i el desig condueixen inexorablement als conflictes i al sofriment, i d'aquí, a curt o llarg termini, a la ruptura. Perquè els llaços que es basen en els desitjos són molt fràgils. Només és etern el que es basa en un amor lliure. Els desitjos et fan sempre vulnerable."

Anthony de Mello (1931-1987) a La iluminación es la espiritualidad, text publicat el 1987 a la revista Vida Nueva.