Contravalors

Twombly 1951

Parlem molt de valors, i és normal que així sigui. Però no podem ignorar els contravalors, que operen, incansables, en les nostres vides i les nostres dinàmiques col·lectives.

N'hi ha alguns d'especialment rellevants en aquest moment. Com ara la hipocresia, la capacitat de "fer veure", d'aparentar el que no és, d'enganyar, de donar gat per llebre, de dir A i fer B, de no ser autèntics, coherents, honests. L'acte de preconitzar qualitats, idees o sentiments contraris als que en realitat es tenen, diu la Viquipèdia. Vivim en una societat plena d'hipocresia i tolerant amb la hipocresia, que és considerada com a "normal", com una simple característica inevitable dels nostres comportaments personals i col·lectius.

O com el cinisme, la mirada de superioritat i suficiència, de menyspreu als altres i als ideals dels altres; aquest "estar de tornada de tot", aquest no considerar res com a valuós. Fer gala de no creure en la rectitud i la sinceritat, diu el diccionari.

O com l'oportunisme, la capacitat d'aprofitar-nos d'avantatges indeguts, de no respectar les regles de joc establertes i considerar que això és el que cal fer, que és un imbècil el que no ho fa.

Aquests tres, tot i no ser els més greus, són els que més escampats i acceptats semblen en el nostre context social i cultural. Seguits de prop per altres contravalors com ara la indiferència davant del sofriment dels altres i, menys freqüent però el més terrible de tots, la crueltat, la capacitat de fer mal per plaer, mare de la tortura, el comportament més execrable dels éssers humans.

Cal tenir ben presents aquests enemics, aquestes amenaces que sempre estan a l'aguait mirant de materialitzar-se, i que massa sovint ho aconsegueixen.