Cristianisme i modernitat

Rouault 1920

Unes interessants i precises consideracions de Pere Lluís Font:

"El problema número u del cristianisme en la nostra època és el de la seva compatibilitat amb el gruix transversal de la cultura moderna, i aquest problema, amb discerniment, pot ser resolt de manera positiva. Això comporta la possibilitat de la inculturació moderna del cristianisme i l’emergència, per tant, d’un nou paradigma cristià. La qüestió de fons, en cada nova inculturació (en cada “transculturació”), és la de l’essència mateixa del cristianisme i la de la seva credibilitat intel·lectual.

L’única inculturació del cristianisme que ha completat tot el cicle ha estat l’occidental premoderna. La inculturació moderna és tot just encetada, amb segles de retard. Cada “transculturació” i cada canvi de paradigma és una ocasió d’or per a reflexionar sobre l’essència del cristianisme.

El cristianisme no s’identifica simplement amb cap de les seves realitzacions històriques ni es mostra unívocament en cap de les teologies.

La modernitat és un procés historicocultural de gran calat i de llarga durada, que es desenvolupa des del Renaixement i que té com a moments decisius la revolució intel·lectual (científica i filosòfica) dels segles XVII-XVIII i la revolució democràtica (política i social) dels segles XIX-XX. Considerat globalment, podríem dir que té l’emancipació com a objectiu, la racionalitat com a mètode i la secularització com a música de fons. Hi ha unes característiques transversals de la modernitat filosòfica. L’anomenada postmodernitat no és sinó el darrer tram, per ara, de la modernitat.

Tot admetent una “incomprensió” moderna del cristianisme, cal afirmar que la modernitat no és un procés monolític orientat fatalment cap a la “mort de Déu” (aquest és només un dels fils de la trena de la cultura moderna).

La cultura moderna ha fet molta crítica, sovint agressiva, del cristianisme, però el cristianisme ha fet també, finalment, molta autocrítica, amb resultats significativament coincidents pel que fa al que podríem considerar una llei d’entropia de les religions. El grau de receptivitat de la cultura moderna envers el cristianisme és correlatiu del grau de receptivitat del cristianisme envers la modernitat: aquesta és incompatible amb l’integrisme, fortament crítica amb el restauracionisme i críticament receptiva amb l’actitud cristiana de receptivitat crítica de la modernitat.

Estem en un gran tombant de la història del cristianisme, comparable al de l’inici de la seva inculturació grecoromana al segle II. El futur del cristianisme es juga, sens dubte, en una bona mesura en la seva capacitat de superar la prova de la contrastació amb la cultura moderna, l’única cultura sistemàticament crítica sorgida en el planeta, amb la qual, a la llarga, s’hauran de contrastar totes les religions."