Eurovegas i el país

Jasper Johns 1955

Les societats, com les persones, no només s'avaluen per allò que fan, sinó també per allò a què aspiren, allò que proclamen com al seu projecte desitjable, allò que aixequen com a bandera. Sempre que sigui des de l'autenticitat, és clar: si es fa des de la hipocresia, per "quedar bé", l'aspiració proclamada perd tot valor. Ja se sap que el que es fa no assoleix mai els nivells de l'aspiració, però si l'aspiració és sincera i es fan esforços reals per apropar's-hi, ja juga el seu paper i aporta la seva contribució.

La gravetat de la qüestió d'Eurovegas és que no només serà una realitat negativa sinó que n'haurem fet bandera, ens hi haurem identificat com a aspiració, com a peça definidora del model de país que volem. Ja sabem que a Catalunya hi ha joc, i prostitució, i màfies, però ara en fem part de la nostra identificació col·lectiva.

Em dol veure al President Mas i al Conseller Mena i els seus equips impulsant aquest projecte. Em dol veure a bona part del millor de l'empresariat català d'alt nivell donant-hi suport. Em dol que es presenti com un èxit per al país el que serà una desgràcia irreversible, perquè un cop fet ja ningú ho podrà fer desaparèixer, cap nou govern no ho podrà fer tornar enrere. Em dol l'impacte negatiu que això tindrà en el to moral del país, el que suposarà d'empobriment ètic de la nació catalana.