Corre per la xarxa aquesta imatge de Xavier Perarnau amb la noia de la llet de Vermeer (1600) generant una galàxia. És una imatge encantadora, poètica, imaginativa.
Al nostre inconscient, però hi ha una altra imatge que també seria bonic representar. En ella es combinarien la imatge que utilitzem actualment del Cosmos (sigui amb fons negre o blanc):
amb una d'aquestes dues imatges de Michelangelo a la Capella Sixtina:
El resultat seria tan encantador, poètic, imaginatiu i irreal com la primera imatge, però notarem més resistència a acceptar aquesta irrealitat. Com ens costa acceptar que la narració de la creació del món del llibre del Gènesi sigui una imatge simbòlica potent i no una descripció d'un procés real (encara que el redactor mirés d'incloure-hi els seus coneixements de cosmologia, que Déu n'hi do de l'encertats que eren...).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada