L'espiritualitat segons Melloni



Giotto 1325

"L'espiritualitat és aquella dimensió que fa referència a allò més obert i intangible que ens constitueix com a éssers humans. (...) L'anem descobrint a mesura que madurem, perquè en els primers estadis estem més pendents de les conquestes o realitzacions del jo.

Les religions donen un codi tancat per a una realitat oberta. El que la gent cerca és aquesta obertura sense que s'absolutitzi el llenguatge que s'utilitza per a interpretar-la. Tota absolutització és una usurpació, un segrest.

Les generacions que ens precedeixen han viscut en profunditat la religió que professaven. Una imatge de la relació entre espiritualitat i religió és la que utilitzen els sufís: les religions són les copes, mentre que el vi és l'espiritualitat. L'experiència mística és l'embriaguesa del vi. Es pot prendre el vi sense copa? Quina és la copa més adient per a beure el vi? Cadascú ho ha de descobrir. Aquesta és la meravella i la dificultat del nostre temps.

L'espiritualitat es desenvolupa silenciant-se i aprenent a escoltar. L'esperit és intangible, i tanmateix, es palpa; és inaudible, i tanmateix se sent; és invisible, i tanmateix es veu; però amb uns altres ulls, unes altres orelles i un altre tacte, els que provenen del silenci i de la capacitat d'escoltar aquest silenci.

El silenci de la meditació és el que ens possibilita assimilar el que vivim per guanyar en lucidesa i respondre amb més fondària. El signe que trobem l'equilibri és que som més presents allà on hem de ser. Ens fa sentir disponibles, sense rebutjar el que es requereix de nosaltres. Presents, atents, oberts, diligents i, alhora, silenciats, pausats, serens.

La disposició a la interioritat depèn de dues coses: de sensibilitat i de maduresa. No es pot negar que hi ha qui hi té una disposició innata, però alhora, la interioritat és per a tothom, encara que no tots els moments o etapes de la vida són adequats. (...) No cal precipitar ni forçar el moment. El que sí cal és ensenyar la porta des de petits (...), però després cal deixar que cadascú faci el seu procés.

No hauríem de deixar passar ni un dia de la nostra vida sense que, en llevar-nos i en anar-nos-en a dormir, connectem amb el silenci. També podem descobrir molts altres moments de la jornada en els quals hi podem connectar. (...) Si cada cosa la fem amb consciència, esdevé una ocasió de connexió amb la font d'on brolla la vida i, per tant, de contemplació."

Xavier Melloni (d'una entrevista a la Revista RE feta per Assumpta Serna)