dimarts, 13 de març del 2012

Convicció i diversitat



Léger 1950


En sociologia recreativa s'acostuma a mirar d'entendre realitats complexes amb instruments simples. Un d'aquests, aplicable tant a organitzacions com a societats, és la utilització simultània de dos eixos: el de la convicció (la fermesa amb la que la gent s'adhereix a determinades conviccions) i el de la diversitat (l'acceptació de l'existència i convivència de diversitat de posicions en un mateix entorn).

Les conviccions poden ser de menes molt diferents: polítiques, ideològiques, religioses, ètiques, estètiques...

Si establim tres graus per a cada un d'aquest eixos (baix, mitjà i alt) arribem a nou posicions bàsiques,  que poden ser suficients per a una primera anàlisi.

Les nou posicions serien:
  1. - Institucionalisme radical (nivell alt de fermesa en les conviccions, nivell baix de tolerància a la diversitat)
  2. - Institucionalisme assenyat (nivell alt de fermesa en les conviccions, nivell mitjà de tolerància a la diversitat)
  3. - Institucionalisme liberal (nivell alt de fermesa en les conviccions, nivell alt de tolerància a la diversitat)
  4. - Idealisme radical (nivell mitjà de fermesa en les conviccions, nivell baix de tolerància a la diversitat)
  5. - Idealisme assenyat (nivell mitjà de fermesa en les conviccions, nivell mitjà de tolerància a la diversitat)
  6. - Idealisme liberal (nivell mitjà de fermesa en les conviccions, nivell alt de tolerància a la diversitat)
  7. - Escepticisme radical  (nivell baix de fermesa en les conviccions, nivell baix de tolerància a la diversitat)
  8. - Escepticisme assenyat (nivell baix de fermesa en les conviccions, nivell mitjà de tolerància a la diversitat)
  9. - Escepticisme liberal (nivell baix de fermesa en les conviccions, nivell alt de tolerància a la diversitat)
Cada organització i cada societat ha de veure quines posicions hi són dominants i quines privilegia. Això permet una millor comprensió de les seves dinàmiques i una més gran capacitat d'orientar el seu futur.

Quan una organització té aquestes posicions més aviat equilibrades (el que fa que es neutralitzin entre elles), pot tenir un problema d'incapacitat d'orientar el seu futur. El predomini excessiu d'una d'elles pot produir deformacions indesitjables. No és senzill trobar les proporcions adients per a cada context.