Històries de templers

A principis del segle XIII, l'Orde del Temple va passar per moments de feblesa. No s'incorporaven nous cavallers, i els que hi havia s'anaven fent grans. Això va portar l'Orde a pensar en la possibilitat de simplificar el seu aparell. Fins llavors, a la Península Ibèrica l'Orde tenia estructures separades a Aragó, Castella i Portugal, i es va plantejar la possibilitat d'aplegar-les en una de sola. La lògica interna era inqüestionable, però les conseqüències polítiques també: probablement la nova estructura quedaria sota l'hegemonia castellana.

Els templers aragonesos vivien aquesta situació amb esqueixament interior. Entenien les necessitats organitzatives i estaven disposats a obeir, però se'ls trencava el cor entre la fidelitat a l'Orde i la fidelitat a la Corona aragonesa. Una Corona que també contemplava la situació amb desconcert, ja que allò no li plaia però es veia incapaç d'evitar-ho; oposar-s'hi volia dir enfrontar-se a la Corona castellana, a l'Orde del Temple i al mateix Papat romà.

Una concreció d'aquestes conseqüències es produïa en les Acadèmies de formació militar per a joves aristòcrates que l'Orde havia organitzat en els tres regnes, unes Acadèmies que gaudien d'una bona reputació. El risc de la seva unificació era clar: acceptarien les aristocràcies aragonesa i portuguesa l'hegemonia de la castellana? Ja hem dit que la Corona aragonesa ho veia malament, però alhora confiscar l'Acadèmia Militar del Temple del Regne d'Aragó (AMTREA) li semblava impossible. Alhora, cal considerar que potser ni tots els templers aragonesos ni tots els militars que ensenyaven a l'AMTREA ho haguessin vist bé; alguns podien pensar que deixar l'aixopluc de l'Orde i quedar en mans de la Corona no era senzill ni segur. Com tampoc no era senzill ni segur que l'AMTREA quedés en mans d'ells mateixos.

La fusió de l'AMTREA amb la AMTRECA castellana i la AMTREP portuguesa semblava doncs inevitable, amb les consegüents conseqüències organitzatives (pèrdua d'independència de cada Acadèmia) i polítiques. Malauradament, disposem de poca documentació històrica sobre aquest fet i no sabem com va acabar la història. Potser noves recerques ens permetran saber-ho.