Tàpies 1947 |
"Si Catalunya vol tenir recursos humans, econòmics i polítics per poder avançar cap a nivells superiors d'autogovern, ha de fer els seus deures abans de tancar-se en autoafirmacions ideològiques que no es poden sostenir en la pràctica i per tant condueixen a la desmoralització. El que implica fonamentalment elevar el nivell de democràcia i de participació ciutadana, perquè la gent no es reconeix en la classe política. (...) Les nacions que en la història han pogut afirmar els seus drets ho han fet sobre la base d'un acord nacional entre les seves elits polítiques i socials. Aquest acord va existir relativament a Catalunya en l'època de la transició democràtica, mentre que, paradoxalment, s'ha perdut en un moment clau d'indignació popular contra el centralisme. Sense altura de mires de la classe política, i amb una legitimitat per terra d'unes elits socials marcades per negocis bruts i canvis de jaqueta a nivell polític, la ciutadania s'ha trobat orfe de referències i obligada a reconstruir pel seu compte les seves formes d'expressió social i nacional.(...) La reconstrucció del teixit social i polític de Catalunya és una condició prèvia per a qualsevol projecte autonomista o sobiranista. (...) Reconduir la relació entre Espanya i Catalunya passa per reconduir la relació de Catalunya amb ella mateixa, constituint-se com a nació unida, democràtica i pròspera en la seva pràctica política, econòmica i social."
Manuel Castells a La Vanguardia del dia 11.09.2010
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada