Triar llibres

Dou 1632

"No hi ha res a objectar al benefici econòmic derivat de la producció i el comerç dels llibres. Si bé és aconsellable, o almenys desitjable, que el lector no es perjudiqui a si mateix empassant-se segons quins productes. Està en el seu dret, de la mateixa manera que és lliure de menjar qualsevol porqueria, o fins i tot delícies amb massa sucre o greix, o les dues coses, encara que tots coneixem el resultat. Amb els llibres i la cultura succeeix alguna cosa semblant. Ja n'hi ha prou d'abonar, encara que sigui de manera indirecta, la suposició segons la qual no hi ha llibres perjudicials. Potser no abundin tant com el menjar escombraries, però n'hi ha. Si bé és cert que la majoria són innocus, és a dir que no causen perjudici, abunden els que, per així dir-ho, contaminen l'esperit o la ment. Passa, a diferència del que és consumit per la boca, que no hi ha ni hi ha d'haver agències, i menys oficials, que aprovin o prohibeixin. Quant parlem de cultura, en comptes de proves disposem d'apreciacions, però això no vol dir de cap manera que un llibre sigui igual a un altre llibre. La gran majoria del que avui es comprarà i vendrà és poc o gens recomanable, intel·lectual i literàriament greixós i dolç. El vell debat del fast food i el delicatessen, referit als llibres i a la cultura, amaga una falsedat, que és l'argument d'aquest paràgraf. La millor manera de celebrar aquesta Diada, des d'un punt de vista personal i social, consisteix en afinar una mica els mecanismes de percepció i distinció, millorar com a lectors (els qui ho siguin).

Com conciliar llavors el comerç i la cultura? Estratificant, tornant a la piràmide. Com s'aconsegueix? Mitjançant els filtres de la crítica, fent cas dels millors lectors, als que hauríem d'escoltar abans d'escollir. La superproducció llibresca és inevitable. L'oferta s'assembla a un supermercat imaginari on els productes es trobessin apilats en desordre. A diferència d'altres països, en el nostre els mecanismes de filtre i valoració es troben poc menys que desmantellats. No està prohibit, que se sàpiga, invertir en ells una part de les energies intel·lectuals disponibles.

Anys enrere, Emili Teixidor va proposar habilitar una zona en la qual només s'exhibissin i venguessin llibres que haguessin superat un filtre qualitatiu, de manera que es facilités l'elecció al lector desitjós d'accedir als bons llibres. És una magnífica idea, que per desgràcia no ha trobat el ressò necessari."

Xavier Bru de Sala a La Vanguardia del 23.04.2010