L'obligació del "carpe diem"

"...A això anomeno jo l'obligació del carpe diem. No és notícia escandalosa als diaris, però està convertint a molts dels nostres joves en ciutadans d'una pàtria irreal. Una pàtria que els hi cobra alts impostos vitals pels que ells s'hipotequen, potser de per vida. Són ciutadans de la "pàtria de la nit", un món irreal, tan còmode com tirànic, ja que esclavitza doblement: plaers químics, pressió gregària.

No pot sorprendre que poderosos interessos (indústries de l'oci, moda, música o droga) treguin suc d'aquesta esclavitzant tendència. Sí que sorprèn, en canvi, l'aquiescència del món adult: família, poders públics, mitjans de comunicació. Zygmunt Bauman descriu la vida actual com una successió de petites i explosives experiències vitals, que ja no formen seqüència lògica o camí coherent. Si el periple vital del nostre món és ja tan confús, semblaria molt necessari establir al menys algun contrapès. Però ningú gosa presentar-se com un aixafa guitarres. Continuem estimulant als joves a descobrir sense parar noves experiències afectives, a transformar incessantment el seu aspecte físic, a participar en tot tipus de novetats. Ha estat decisiva, en aquest sentit, la contribució de la cultura dominant, sobreprotegint i adulant els joves ("pobres joves enviats a l'atur"). I l'entronització d'un discurs moral que repta a gaudir del plaer immediat i a rebutjar per sistema qualsevol esforç, sofriment o contenció, sense els quals l'autonomia personal és un "brindis al sol"."


Antoni Puigverd a La Vanguardia del 05.04.2010