Per discrepàncies greus entre la Mercè i en Rai sobre la manera d'abordar la qüestió religiosa, aquest blog queda clausurat (amb una mica d'humor negre, podríem dir que és un "ablogador clausurat"...).
Ha estat una bonica i intensa experiència d'un any i mig. Gràcies al tots els que en algun moment us hi heu passejat, i especialment a Eva Mercader, única seguidora oficial del blog.
El que hi ha escrit, si més no de moment, continuarà a la xarxa, per si algú en vol fer servir alguna cosa.
Entrades
5 comentaris:
Que tristeza...
Rai y Mercé yo os agradezco vuestro blog.... para mi ha sido un placer leer diariamente vuestro blog...
Un ejercicio muy sano hacia la reflexión...
Yo os animaría a que arregléis vuestras diferencias religiosas, pero sería muy egoísta, ya que lo que deseo es abrir cada mañana el correo y esperar una sorpresa vuestra...
Era como mi café de las mañanas... y la tertulia la tenía conmigo misma...
Que más puedo decir, que muchas gracias, que os lo agradezco de corazón... ya que formabáis parte de mi vida...
Un abrazo.
Desde que mi ex ciber compañera Mercè, me habló de esta página, os he ido leyendo... y ahora, me da bastante pena.
Era lo poco que me vinculaba a mi ex gran compañera de trabajo.
Un Petonet molt fort per la Mercè
Mercè i Rai:
Ja us ho he dit particularment però també en vull deixar constància al vostre blog: Quin greu em sap que l’hagueu abandonat!
Aglaia era un fet excepcional. Poques vegades es veuen actes de generositat com el vostre. I l’atreviment a mostrar-vos com heu sabut fer,és clar! I a més amb la qualitat intel•lectual i la intensitat emocional que ens heu anat oferint.
Tot i no compartir especialment el vostre interès pel fet religiós, ja ho sabeu, les vostres pàgines m’han estat aliment habitual. Ara en reconec l’addicció: les trobaré a faltar!
La clausura del blog és una decisió personal vostra que hem d’acceptar. Però un cop feta la constatació permeteu-me la queixa: Per què no signàveu cadascú de vosaltres les vostres entrades? Per què no discrepàveu en públic; circumstància que potser hauria estimulat la participació dels lectors? I, potser m’equivoco, però: Mercè, per què no imposaves més el teu paper en el blog i feies de contrapès al Rai?
Una forta abraçada i fins a la propera,
Lluís
Benvolguts Rai i Mercè,
La clausura del vostre blog és una notícia trista per la meva ànima i el meu cervell.
Hem tornat de vacances i ja tot torna al seu bullici, frenetisme i atapeïment habitual. He entrat al vostre blog (com ho faig quan necessito una mica de silenci i reflexió) i m'he entristit en veure el vostre comiat.
Espero que sigui un parèntesi curt, que les diferències, que sempre hi són, esdevinguin nova motivació per escriure.
Malgrat tot, com la resta de lectors, moltíssimes gràcies per les vostres paraules, reflexions, imatges, suggerències,... han estat de gran ajuda.
Amb una mica de retard -a causa que només he estat un seguidor ocasional del vostre blog i no me n'he assabentat fins ara de la vostra deserció- permeteu-me que us expressi el meu lament per aquest "ablogador clausurat" i donar-vos les gràcies per la vostra contribució a fer-nos més entenedores algunes coses que, sense la vostra visió emotiva o sentimental, difícilment haguéssim pogut comprendre.
Particularment, sempre recordaré l'extraordinària ressenya que vau fer de la vida i mort d'en Francesc Olivella i Ferrari, que semprte recordaré entranyablement.
Precisament, fou a partir d'aquesta ressenya que vaig connectar amb el vostre blog, connexió que, amb més o menys continuïtat, he anat perpetuant fins a la desagradable notícia d'avui.
Faré els possibles per legalitzar aquest "ablogador clausurat".
Gràcies per tot, ja que reconec que la vostra aportació blocaire d'aquest any i mig ha resultat laboriosa per vosaltres. I us desitjo que pogueu congeniar les vostres desavinences religioses.
Una abraçada.
Jordi Forners i Puig.
Publica un comentari a l'entrada