La revelació, experiència humana

Fra Angelico 1453

En l'àmbit apuntat per les nocions d'espiritualitat i religió, amb l'inevitable transfons de la consciència i el llenguatge, s'hi troba el que es designa habitualment com a “revelació”. Una noció que vol designar una experiència peculiar, específica. Una experiència que es troba a l'arrel, en el cor, de moltes tradicions religioses.

En Xavier Melloni va dedicar tot un llibre, “Escletxes de realitat” (Fragmenta Editorial, Barcelona 2007) a aquesta noció. Sense tematitzar-ho en el cos central de la seva definició de revelació, a la pàgina 41 Melloni formula la següent pregunta respecte als continguts d'aquesta experiència: “¿Baixen, és a dir, procedeixen d'una il·luminació externa divina que irromp des de fora, o aquest caràcter miticomístic del relat és una forma simbòlica de referir-se a un moment de claredat de consciència que permet un avenç qualitatiu en els costums d'un poble?”

La pregunta és molt pertinent i ben formulada, i és clau per a la comprensió actual del fenomen religiós: ¿la “revelació”, és una manifestació del sobrenatural o és una formulació simbòlica peculiar i adequada d'una determinada experiència humana? ¿Existeixen forces “sobrenaturals” capaces d'irrompre en el cosmos i en la història, violentant les seves dinàmiques de desenvolupament, o bé el que hi ha són experiències humanes d'una naturalesa tal que només queden suficientment designades si es fa servir la imatge d'una irrupció exterior, de tan estranyes, especials i extraordinàries com són?

La distinció entre una lectura racional de la realitat i una lectura simbòlica de la realitat és certament compatible amb la no creença en les “forces sobrenaturals”. Aquestes dues lectures de la realitat són legítimes i compatibles, i ambdues són fruit de la potencialitat humana, de la creativitat humana. Són dues maneres diferents de parlar sobre la realitat. La primera ignora les forces sobrenaturals; la segona les utilitza com a recurs, com a eina, per a referir-se a determinades maneres d'experimentar la realitat: “és com si...”

La utilització del llenguatge simbòlic, típic de les religions, no presenta problemes mentre manté la consciència del seu caràcter simbòlic. Sí que els presenta, en canvi, quan barreja indegudament llenguatge simbòlic i llenguatge racional, quan els confon, donant als símbols el valor d'entitats reals, independents dels éssers humans i la seva cultura, forces preexistents al cosmos (encara que sigui lícit, des del llenguatge simbòlic, utilitzar aquesta imatge per a designar-les).

Pel que fa a l'existència de forces sobrenaturals, es poden adoptar tres posicions: 1) deixar l'interrogant obert, no pronunciar-se; 2) afirmar la irrupció del sobrenatural; 3) inclinar-se per considerar-les com una experiència humana que només es pot formular adientment utilitzant imatges d'irrupció sobrenatural, però sabent que es tracta d'una experiència humana, i per tant “natural”, i no sobrenatural.

Hi ha qui considera que la no convicció (creença) de sobrenaturalitat impedeix ja la seva “eficàcia”, la seva operativitat. Optem per considerar que és possible l'operativitat des de la consciència simbòlica, especialment en un context comunitari. Algú pot formular la revelació en termes d'impacte sobrenatural i alhora viure-ho i pensar-ho així, experimentant-ho com un impacte del sobrenatural i per tant formulant-ho així, sense distància lingüística simbòlica, sense consciència de símbol apropiat per a la peculiaritat de l'experiència de revelació. Però que hi hagi persones que visquin i pensin així la revelació no ens autoritza a pensar que hi ha irrupció “objectiva” del sobrenatural. Hi ha persones que ho viuen així, simplement. El sobrenatural és un tipus d'experiència humana que es produeix en un cos-ment vertebrat i penetrat per una cultura que li dóna instruments lingüístics per a expressar la seva experiència, inclosa l'experiència de revelació. S'expressa com a irrupció del sobrenatural, però no “és” irrupció del sobrenatural encara que la persona ho visqui així.

Recordem que les religions comparteixen actualment un mateix repte: trobar un espai legítim en la cultura moderna. Això comporta revisar la comprensió del fet religiós, prenent més consciència de la naturalesa simbòlica de les seves narracions i qüestionant-se el que suposa i a on va a parar una interpretació literal de les “forces sobrenaturals”. Hi ha revelació, hi ha revelacions, però ¿són irrupcions “exteriors” per part del “sobrenatural” o bé designacions de moments extraordinaris de l'experiència humana i de la construcció humana de visions del món capaces d'orientar la vida, de fer viure amb més dignitat, de fomentar interrelacions més humanes i de mostrar la qualitat, la gràcia i l'esplendor del món?

Es pot prendre la posició que són acceptables simultàniament les dues posicions? Es pot defensar que tan vàlida és la lectura literal com la lectura simbòlica dels texts? És sostenible actualment la lectura literal? Considerem que les grans fites religioses s'han de llegir simbòlicament, que actualment només es poden llegir simbòlicament. Les d'altres religions i les de la pròpia, si se'n té una.