El català

Tàpies

El nostre amic Josep Lligadas, en deixar d'impulsar la publicació "El Cèrcol", fa un conjunt d'importants recomanacions pel que fa a la nostra llengua catalana:

- Cal prendre-se-la molt seriosament, la importància de promoure la llengua catalana a tots els nivells. I tots en tenim la responsabilitat. El català és una riquesa de tots, i a tots ens pertoca potenciar-la.

- La forma bàsica de potenciar el català és la seducció. És a dir, crear el clima que parlar en català és una cosa bona, que ens fa membres d’un col·lectiu, que ens apropa als altres i que, també, ens pot obrir portes socials i fins i tot laborals.

- Això no treu, certament, que l’administració normativitzi determinades obligacions per fer present la llengua catalana en espais públics com ara comerços i empreses, i les faci complir.

- En aquest camp dels comerços i entitats obertes al públic, cal també una acció de proximitat, que ofereixi, allà on calgui, mitjans per fer més present la llengua catalana. Acció de proximitat vol dir visitar-los personalment i, com he dit al començament, seduir-los.

- Cal superar la inèrcia de parlar d’entrada en castellà “perquè és la llengua que tothom entén”. I això tant davant una persona desconeguda que trobem al carrer, com en entrar en un comerç, com en la sanitat, com en qualsevol altre lloc. I el mateix per par part dels dependents d’un comerç o qualsevol altre lloc de cara al públic, quan s’adrecen a una persona desconeguda.

- El que no cal, tampoc, ni és bo per a la promoció de la llengua, convertir això que acabo de dir en un tema de confrontació. Ni “treure la llengua”, ni mantenir-me en el català encara que l’altre no m’entengui, ni res de semblant.

- Passant a l’àmbit més institucional, crec que cal promoure campanyes públiques de promoció de la llengua catalana. Als fanals dels nostres pobles i ciutats es promocionen la mar de coses a fer i d’actituds ciutadanes a potenciar. Doncs això cal fer també amb la llengua catalana. I el mateix als mitjans de comunicació, almenys als públics.

- Els partits polítics catalans i catalanistes haurien de treballar més l’esperit unitari amb aquest tema, i no deslligar-se’n per interessos partidistes, com ara passa. I tampoc no haurien de fer servir la llengua catalana per atiar confrontacions.

- El Consorci de Normalització Lingüística faria bé de millorar l’atractiu i la comprensibilitat dels seus cartells. Ara, fan la sensació que el CNL no té gaires ganes que la gent se’ls miri. I, per molt que així ja omple els cursos, donen una imatge molt poc interessant de la llengua catalana.

- Els ajuntaments s’hi haurien de posar més a fons, amb la promoció de la llengua catalana. A cada població s’hauria de crear un grup de treball dedicat a vetllar pel tema i a fer propostes d’actuacions.

- Crec que seria convenient que el president de la Generalitat en parlés més sovint, de l’interès que el govern té de promoure la llengua, del que fa en aquest sentit, i de la importància que tots els catalans i catalanes també ens hi posem. Seria bo, igualment, per posar l’interès, no només en els múltiples problemes que tenim, sinó també en una cosa que es pot percebre com a clarament positiva.