![]() |
| Kandinski 1911 |
"I de cop - m'enganya el vent? - unes veus, sordes, que creixen, no com unes veus que comencen, que entonen un cant, sinó com veus preses de dins d'un cant que seria sempre allà i no seria perceptible en la seva totalitat sinó per aquells que saben fer silenci d'ells mateixos; i jo sento: "Glòria a Déu a dalt del cel". Llavors he entès que aquest cant mateix que sembla enlairar-de de graó en graó és sempre present, i que nosaltres en prenem consciència quan veiem uns perfils cantaires aparèixer netament sobre la nit estelada."
Rainer Maria Rilke, 03.10.1900, Diari de Worpswede, un dels Diaris de joventut.

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada