"L'ésser humà no ha de tenir un Déu pensat ni acontentar-se amb ell, ja que quan s'esvaeix el pensament també s'esvaeix aquest Déu. Hom ha de tenir més aviat un Déu essencial que es troba molt per damunt dels pensaments humans i de totes les criatures. Aquest Déu no s'esvaeix a no ser que la persona se n'aparti voluntàriament. Qui posseeix Déu així, en la seva essència, el pren a la manera divina, i Déu resplendeix per a ell en totes les coses, perquè totes les coses tenen per a ell gust de Déu i la imatge de Déu se li fa visible en totes les coses.
Aquesta actitud no la pot aprendre l'ésser humà mitjançant la fugida, és a dir, fugint exteriorment de les coses i anant al desert; al contrari, ha d'aprendre a tenir un desert interior on sigui i amb qui sigui que estigui. Ha d'aprendre a penetrar a través de les coses i aprehendre el seu Déu allí dins, i ser capaç d'imprimir la imatge de Déu en el seu fur íntim vigorosament, de manera essencial.
L'ésser humà ha d'estar compenetrat de la presència divina i configurat a fons amb la forma del seu Déu estimat i fer-e essencial en ell de manera que li resplendeixi l'estar present (de Déu) sense cap esforç; més encara: que aconsegueixi despullar-se de totes les coses i que es mantingui completament lliure d'elles.
La gent aprehendrà Déu en totes les coses i sempre trobarà en elles Déu en la mateixa mesura."
"Denigres al Déu infinit a l'alçada d'una vaca a la que s'aprecia per la llet i el formatge. Aquests fan de Déu una cabra, l'enceben amb fulles de paraules. Així mateix, fan de Déu un còmic, li posen els seus vestits vells i dolents.
Mentre facis les teves obres pel regne del cels o per Déu o per la teva eterna benaurança aniràs malament. Et poden acceptar tal qual, però no és el millor. Ja que qui s'imagina que rep més de Déu en l'abstracció, la devoció, el dolç embadaliment i en gràcies especials, que quan es troba a prop del foc o a l'estable, fa com si agafés Déu, li emboliqués el cap amb una capa i l'empenyés sota un banc. Ja que qui cerca Déu a través d'una determinada manera, agafa la manera i perd Déu que està amagat a la manera. Però qui cerca Déu sense manera l'aprehèn tal com és en si mateix; tal persona viu amb el Fill i ell és la vida mateixa."
Mestre Eckhart a Tractats i Sermons
(citat per Willigis Jäger a "A la recerca del sentit de la vida" (1995)
Altres textos d'Eckhart citats per Jäger:
"Si jo tingués un Déu al que pogués conèixer, mai el prendria per Déu. L'has d'estimar com és, un no-Déu, i un no-Esperit, una no-persona, una no-imatge, fins i tot més: com un u net, transparent, clar, separat de tota dualitat."
"Si prefereixes cent marcs per a tu que per a un altre, és injust... i si estimes al teu pare i a la teva mare i a tu mateix més que a qualsevol altra persona, és injust. I si estimes la santedat en tu més que en un altre, és injust. Hi ha molta gent culta que no entén això."
"Ni el saber de totes les criatures, ni la teva pròpia saviesa, ni tots els coneixements serveixen per portar-te allà on siguis capaç de conèixer Déu a la manera divina. Si vols conèixer Déu a la manera divina, el teu saber ha d'esdevenir un pur no-saber i un oblit de tu mateix i de totes les criatures."
"La pregària ha estat instituïda per tal que l'ànima es reculli dels sentits exteriors en els que es va dispersar envers la multiplicitat de les coses efímeres. Quan estigui recollida en les potències superiors (raó, voluntat i memòria) serà espiritualitzada. Si l'esperit queda enganxat a Déu, perfectament unit amb la voluntat, serà divinitzat. Llavors estarà en adoració autèntica i no abans, o sigui, quan ha arribat a la meta pera la que està destinat. Estem creats exclusivament per a ser Déu, i per això estem fets a la seva imatge. Qui no assoleixi aquesta unitat de l'esperit amb Déu, no serà una persona realment espiritual."
"Ni el saber de totes les criatures, ni la teva pròpia saviesa, ni tots els coneixements serveixen per portar-te allà on siguis capaç de conèixer Déu a la manera divina. Si vols conèixer Déu a la manera divina, el teu saber ha d'esdevenir un pur no-saber i un oblit de tu mateix i de totes les criatures."
"La pregària ha estat instituïda per tal que l'ànima es reculli dels sentits exteriors en els que es va dispersar envers la multiplicitat de les coses efímeres. Quan estigui recollida en les potències superiors (raó, voluntat i memòria) serà espiritualitzada. Si l'esperit queda enganxat a Déu, perfectament unit amb la voluntat, serà divinitzat. Llavors estarà en adoració autèntica i no abans, o sigui, quan ha arribat a la meta pera la que està destinat. Estem creats exclusivament per a ser Déu, i per això estem fets a la seva imatge. Qui no assoleixi aquesta unitat de l'esperit amb Déu, no serà una persona realment espiritual."
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada