Tensió i elevació

Klee 1927

"Els humans espiritualment conscients reconeixen com a veritat evident que la connexió de sentit de la vida de l'ésser humà té el seu centre per sobre de l'esfera dels instints. No és cert que la satisfacció dels instints dels humans per ella mateixa faci la vida digna de ser viscuda. Les tensions que tenen lloc en el marc d'aquests instints no són mai ni enlloc la darrera instància per als humans. Són, de tota manera, la condició necessària de totes les realitzacions elevades de sentit. Només es pot tocar una corda tensa; només es pot disparar amb un arc en tensió. Les seves parts vegetals i animals no són per als humans més que l'instrument; ell és l'executant o l'arquer. Només gràcies a aquestes tensions són uns éssers que aspiren sempre a anar amunt i cap endavant sense trobar mai satisfacció en un estat d'equilibri merament biològic. En aquest punt s'equivoquen de veritable situació els espiritualistes del camp ocultista no menys que els positivistes analítics; voldrien alliberar als humans de la "impuresa" del seu cos físic i psíquic,  sense veure que aquesta "impuresa" constitueix de vegades la condició indispensable de realització espiritual. Les condicions patològiques de la vida corporal i psíquica no poden constituir una finalitat per als humans perquè constitueixen dissonàncies que preparen solucions sobre plans elevats que serien impossibles sense elles. Per aquesta raó l'ésser humà no només ha de donar el seu assentiment al que és tràgic, tal com efectivament fa, sinó que ha d'estimar-ho; ja que en la insolubilitat del conflicte tràgic s'hi troba la tensió que necessita el seu ésser més profund per a manifestar-se sobre la terra.

(...)

La tensió insoluble que existeix entre l'ideal i la realitat constitueix la condició primària de tot moviment ascensional. I, finalment, la tensió que existeix entre Déu i l'ésser humà, arrelada en el més íntim de l'ànima humana, sigui quina sigui la interpretació que se'n faci, és una tensió absolutament insoluble per ser infinita, i crea la possibilitat d'ascensió espiritual. Aquesta tensió constitueix l'origen (aquesta veritat va ser copsada i eloqüentment exposada per primera vegada a la Bíblia) de totes les nostres aspiracions occidentals envers l'infinit. No hi ha hagut mai progrés allà on no hi havia tensió. En conseqüència, tal com mostra l'experiència, la tensió en les esferes interiors és la condició primera te totes les manifestacions d'una vida elevada."

Hermann Keyserling a Renaixement (1927)