L'ús de la llengua

Tàpies 1962

La Vanguardia del 19.07.2019 recull aquesta notícia, que també han comentat altres mitjans de comunicació. Per a un catalanista, és la notícia més trista i preocupant que hi pot haver. Estem perdent la batalla pel català a nivell de la societat civil.

Davant d'aquest fet hi ha dues reaccions possibles, ja reflectides en un cert moment en el debat sobre la orientació d'Òmnium Cultural. Una reacció diu que aquesta batalla només es pot guanyar si Catalunya esdevé un estat independent. L'altra diu que sense guanyar aquesta batalla no es pot pensar en un estat independent. I així, enfrontats, presoners d'aquest dilema, l'ús del català va retrocedint en la vida quotidiana, que és el que compta.

Certament jo m'identifico amb la segona posició. I crec que posar l'accent en el procés per la independència està contribuint a perdre la batalla per la vida quotidiana. Que és una batalla més complexa i difícil que la batalla política. Que necessita de la confluència de moltes dinàmiques espontànies per poder ser efectiva. Que demana una naturalitat i una qualitat en l'expressió cultural en català que no és prou real. Anem discutint sobre la República mentre el vaixell de la llengua s'enfonsa.

L'ús del català és minoritari als patis dels instituts de les zones ­urbanes. Només una de cada quatre converses als patis d'escoles i instituts de les zones urbanes de Catalunya són en català, ­segons es desprèn d'un estudi elaborat per la Plataforma per la Llengua, que parla d'una “situació sociolingüística greu”.

L'entitat ha elaborat l'estudi després d'observar 750 alumnes i 50 professors de 50 escoles i instituts dels 35 municipis més ­poblats (de més de 35.000 habitants) de les quatre províncies catalanes, i que, segons l'entitat, són representatius d'un 61% de la població catalana.

Aquest estudi conclou que només un 24,3% de les converses ­entre alumnes als patis d'escoles i instituts urbans són en català, amb una diferència important entre la primària, on l'ús del català és d'un 35%, i la secundària, en què el percentatge cau a un 14,6%.

Una altra dada que ha volgut destacar la Plataforma per la Llengua és que, fins i tot a les zones més catalanoparlants, l'ús del català en la secundària es veu superat pel castellà a l'hora del pati. A les zones més bilingües, un 88,23% de les converses entre alumnes són en castellà, mentre que a les zones amb predomini del castellà el català desapareix de les converses dels estudiants.

La situació s'inverteix en el cas dels professors, un 80% dels quals es dirigeixen en català als alumnes a l'hora del pati, malgrat que es manté la línia descendent: un 88% de les seves converses a les escoles són en català, però baixen fins a un 72% als instituts.

“Hi ha un alt percentatge d'adolescents que no veuen el català com un instrument útil i atractiu, fins i tot entre els que el tenen com a llengua materna”, ha alertat el president de la Plata­forma, Òscar Escuder. “Els joves volen assemblar-se als seus re­ferents, que en aquestes edats es troben sobretot a les xarxes so­cials com Instagram o YouTube, en què el castellà és molt majoritari”, ha recordat.

El president de la Plataforma no ha atribuït a la política lingüística als centres educatius el retrocés en l'ús de la llengua catalana, ja que “cal tenir en compte el pes de la majoria dels productes de consum cultural dels joves i les xarxes socials, que són en castellà”, ha considerat. Per això, ha afirmat que “és necessari que els joves disposin de més productes de consum cultural en llengua catalana”, i ha reclamat que s'acompleixin els drets lingüístics “que tenim garantits sobre el paper, però que a la pràctica no existeixen”.