Percepció del present

Michelangelo 1541

Actualment considerem els començaments del segle XVI com l'inici de la modernitat, d'una època nova i esplendorosa, el final de l'Edat Mitja i l'eclosió del Renaixement, l'esclat de l'humanisme, etc. Però Catherine Firmin-Didot ens recordava (Télérama de l'1 de desembre de 1999) que "l'historiador Jean Delumeau indica al seu assaig La por a l'Occident que aquesta època marcada per tantes descobertes no va tenir mai el sentiment de ser a l'albada d'un temps nou. Al contrari, obsessionada per la por constant del declivi, tenia la certesa de ser el punt final de la Historia. Els grans terrors metafísics no van tenir lloc l'any mil, com es creu sovint, sinó al voltant del 1500. Apocalipsi per a uns, mil·lenni per als altres, el final és proper. "El darrer dia és a les portes", clama Luter, mentre que altres predicadors veuen anticrists per tot arreu, sobretot al tron de Sant Pere. Mai els pintors no han carregat els cels de fenòmens còsmics, ni representat una tal quantitat de Judici final, essent el més cèlebre el de Michelangelo a la Capella Sixtina."