divendres, 5 de maig del 2017

Panikkar sobre Déu



Bissier 1959



"La divinitat representa, en tant que símbol, el vèrtex de l'esforç, per part de l'home, per a descubrir la seva pròpia identitat confrontant-la amb els límits de l'Univers. La divinitat és el símbol del que transcendeix a l'ésser humà, juntament amb el que està amagat en la seva essència més profunda. (...) L'home existeix com a tal només si percep tant la solidaritat amb l'Univers com la seva distinció respecte a ell. En el seu recorregut cap a la identitat l'home troba la divinitat. En un ampli context pluricultural la divinitat representa la transcendència de tots els límits de la consciència humana i el moviment de l'esperit humà adreçat cap a la pròpia identitat a través de la trobada amb la realitat última. La divinitat és la consciència de l'ésser humà de no estar sol, i de no ser amo absolut del propi destí. I aquesta consciència, per vaga que pugui ser, apropa l'home a la divinitat. La divinitat transcendeix i alhora envolta l'home; resulta inseparable de la consciència de l'ésser humà de la pròpia identitat i, tot i així, roman sempre inaferrable, amagada i, per a alguns, aparentment inexistent."



Raimon Panikkar a Enciclopèdia de les religions, dirigida per Mircea Eliade