Auto-coneixement i auto-consciència

No és el mateix auto-coneixement que auto-consciència (l’anglès “self-awareness” introdueix un matís interessant que cal tenir en compte).

El “Coneix-te a tu mateix” dèlfic es pot interpretar com “analitza’t, observa’t, coneix i comprèn la teva constitució física i mental, la teva manera de ser, el teu caràcter, les teves característiques peculiars, l’herència educativa que has rebut, la teva dinàmica emocional, els teus valors, les teves actituds i preferències espontànies, les idees que vertebren el teu pensament, etc.”(això seria l'auto-coneixement) o bé com “copsa la teva condició, la teva identitat com a ésser humà, el teu existir fugaç en un món canviant, la teva naturalesa de testimoni còsmic, d’observador d’una realitat en la que estàs immers i que alhora et mires amb una certa distància, com un espectador atent i interessat però capaç de certa desimplicació, de certa relativització, de certa contemplació” (això seria l'auto-consciència).

L’auto-coneixement posa l’èmfasi en la nostra especificitat com a individus. L’auto-consciència el posa en allò que més ens identifica com a éssers de condició humana, en el cor de la nostra “humanitat”.

Ambdós són necessaris i complementaris, però no podem deixar d’atorgar una certa prioritat a l’auto-consciència sobre l’auto-coneixement.