Atis

Twombly 1986

El mite del déu frigi de la vegetació, el jove pastor Atis, mostra paral·lelismes amb la tradició sobre Jesucrist. Atis neix el 25 de desembre d'una verge, Nana. És anomenat "fill unigènit", Logos (Paraula) i salvador mort per la salvació de la humanitat. El "divendres negre" és clavat a un arbre, del qual la seva sang vessa per redimir la terra. Baixa a l'inframón.  Després de tres dies, és ressuscitat el 25 de març. El seu culte inclou un àpat sacrificial, en el que el seu cos, en forma de pa, és menjat.

A Frígia, en honor d'Atis el 22 de març es tallava un pi i es portava al santuari de la deesa Cíbele. S'embolcallava el tronc com un cadàver, s'escampaven violetes (que es consideraven sorgides dels esquitxos de la sang del déu) al seu voltant i s'hi lligava l'efígie d'un home jove. El 23 se celebrava un lament cerimonial i es tocaven trompetes. El 24 s'anomenava el Dia de la sang: el summe sacerdot presentava com a ofrena sang treta dels seus braços, i una dansa cerimonial portava els altres sacerdots a un èxtasi en que els participants es feien talls al cos amb ganivets i escampaven sang per l'altar i l'arbre. El 25 se celebrava amb eufòria la resurrecció del déu i la seguretat de vida eterna que representava.