La individualitat

Rembrandt 1630

"El sensible i l'espiritual, com a conceptes abstractes, poden no tenir res a veure entre sí; però tan aviat com són vivents, és a dir, com es realitzen en un individu, són precisament el sensible i l'espiritual individualment determinats i, per tant, tenen el seu element comú i inseparable en el fet d'aquesta determinació individual. La individualitat és l'arrel o el concepte més alt, indiferent a l'estranyesa o oposició de l'ànima i el cos, perquè tant a l'un com a l'altre li dóna la seva singular coloració. El fet que l'individual de la corporeïtat i l'individual de l'ànima no es puguin presentar i designar com a fenòmens idèntics pot fer vacil·lar la conceptualitat intel·lectual, però no a la vida i a l'art; ja que se sap immediatament que l'individu no és el compost mecànic d'un cos i una ànima que li és interiorment heterogènia (representació aquesta sense sentit i impracticable) sinó que, per diferents que puguin ser entre sí els compostos, considerats com a cos en general i ànima en general, l'individu concret és, però, una unitat. Només la individualitat, que s'afegeix a aquella heterogeneïtat general, pot superar-les, i -aprehensible o no pel concepte- atorgar unitat als elements. És una experiència constant que com més profundament arribem a comprendre la individualitat d'un ésser humà tant més indivisible ens és el seu exterior i el seu interior i tant menys els podem pensar com a separats. L'apartament de l'art de Rembrandt de l'"universal" dels fenòmens humans i la seva màxima elaboració de l'individual apareix, doncs, com essent un dels camins interiors en els que es compleix la superació del dualisme ànima-cos, o més precisament, seguint aquests camins no es necessita d'antuvi cap superació."

Georg Simmel a Rembrandt (1916)