Stoner

Cal agrair a Edicions 62 la publicació d'una bona traducció al català de la novel·la Stoner (1965), de l'escriptor nord-americà John Williams (1922-1994), professor d'escriptura de la Universitat de Denver.

Stoner és fàcil de llegir, però no particularment agradable. S'hi descriu el recorregut vital d'un professor d'universitat amb un realisme tan precís, tan contundent, que gairebé fa mal. Mostra la vida tal com és, punt. Normalment la literatura afegeix alguna mena de plus a la descripció de la realitat, ens presenta una realitat realçada, ampliada, acolorida, enriquida amb dosis addicionals de sentit; vol alguna cosa més que presentar les coses tal com són. Stoner no, Stoner et diu: la vida és així, i prou. Aquesta és la seva gamma d'emocions. Això és el que hi ha, t'agradi més o menys. I el que hi ha és limitat, modest, sovint amarg, amb algun moment intens en il·lusió però fugaç.

No és que hi hagi vides mediocres, vides fracassades i vides reeixides: simplement hi ha vides i totes són semblantment baixes de sostre, mancades d'amplis horitzons o de l'assoliment de grans fites. Som així, i val més que ho assumim, sense desesperació però sense falses esperances ni expectatives. Els itineraris vitals són més aviat de vol ras. Els humans som més aviat poca cosa. Amb la seva gràcia i la seva dignitat, però poca cosa.