Missatge de Jesús: la radicalitat de Jesús

Jesús es dedica totalment a la seva tasca, deixant compromisos familiars i socials per dedicar-se als que “facin la voluntat de Déu”.

"Mentre Jesús s'adreçava a la gent, la seva mare i els seus germans, que eren fora, volien parlar amb ell. Algú li digué:

- La teva mare i els teus germans són aquí fora, que volen parlar amb tu.

Ell li respongué:

- ¿Qui és la meva mare i qui són els meus germans?

Llavors, assenyalant amb la mà els seus deixebles, digué:

- Aquests són la meva mare i els meus germans. El qui fa la voluntat del meu Pare del cel, aquest és el meu germà, la meva germana, la meva mare." (Mt 12, 46-50)

"Llavors arriben la mare i els germans de Jesús i, de fora estant, envien a buscar-lo. Hi havia molta gent asseguda al voltant d'ell. Li diuen:

- La teva mare i els teus germans són aquí fora, que et busquen.

Ell els respon:

- ¿Qui són la meva mare i els meus germans?

Llavors, mirant els qui seien al seu voltant, diu:

- Aquests són la meva mare i els meus germans. El qui fa la voluntat de Déu, aquest és el meu germà, la meva germana, la meva mare." (Mc 3, 31-35)

"Mentre Jesús parlava, una dona alçà la veu entre la gent i li digué:
- Sortoses les entranyes que et van dur i els pits que vas mamar!
Però ell va respondre:
- Més aviat sortosos els qui escolten la paraula de Déu i la guarden!" (Lc 11, 27-28)

Jesús és exigent, i les seves exigències s’expressen de manera extrema

"Però al qui fa caure en pecat un d'aquests petits que creuen en mi, més li valdria que li pengessin al coll una mola de molí i l'enfonsessin enmig del mar.

Ai del món, on tants fan caure en pecat! Això no es pot evitar, però ai dels qui fan que els altres caiguin en pecat! Si la mà o el peu et fan caure en pecat, talla-te'ls i llença'ls. Val més que entris a la vida sense mà o sense peu, que no pas que siguis llançat amb totes dues mans o amb tots dos peus al foc etern.

I si l'ull et fa caure en pecat, arrenca-te'l i llença'l. Val més que entris a la vida amb un sol ull, que no pas que siguis llançat amb tots dos ulls al foc de l'infern." (Mt 18, 6-9)

"Però al qui fa caure en pecat un d'aquests petits que creuen en mi, més li valdria que li lliguessin al coll una mola de molí i el tiressin al mar.

Si la mà et fa caure en pecat, talla-te-la. Val més que entris a la vida sense mà, que no pas que vagis amb totes dues mans a l'infern, al foc que no s'apaga.

Si el peu et fa caure en pecat, talla-te'l. Val més que entris a la vida sense peu, que no pas que siguis llançat amb tots dos peus a l'infern.

I si l'ull et fa caure en pecat, arrenca-te'l. Val més que entris al Regne de Déu amb un sol ull, que no pas que siguis llançat amb tots dos ulls a l'infern, on el cuc no mor i el foc no s'apaga: tothom serà salat amb el foc de la prova." (Mc 9, 42-49)

És dur amb els rics

"Un jove anà a trobar Jesús i va preguntar-li:

- Mestre, quina cosa bona haig de fer per a obtenir la vida eterna?

Jesús li digué:

- Per què em preguntes sobre el que és bo? Un de sol és bo. Si vols entrar a la vida, guarda els manaments.

Ell li preguntà:

- Quins?

Jesús li respongué:

- No matis, no cometis adulteri, no robis, no acusis ningú falsament, honra el pare i la mare, i estima els altres com a tu mateix.

El jove li va dir:

- Tot això ja ho he complert. Què em falta encara?

Jesús li respongué:

- Si vols ser perfecte, ves, ven tot el que tens i dona-ho als pobres, i tindràs un tresor al cel. Després vine i segueix-me.

Quan aquell jove va sentir aquestes paraules, se n'anà tot trist, perquè tenia molts béns.
Llavors Jesús digué als seus deixebles:

- Us asseguro que un ric difícilment entrarà al Regne del cel. Més encara: és més fàcil que una corda passi pel forat d'una agulla que no pas que un ric entri al Regne de Déu.

Els deixebles, en sentir aquestes paraules, quedaren molt desconcertats, i deien:

- Si és així, qui pot salvar-se?

Jesús se'ls mirà i els digué:

- Als homes els és impossible, però Déu ho pot tot. " (Mt 19, 16-26)

"Quan es posava en camí, un home s'acostà corrent, s'agenollà davant de Jesús i li preguntà:

- Mestre bo, què haig de fer per a posseir la vida eterna?

Jesús li digué:

- Per què em dius bo? De bo, només n'hi ha un, que és Déu. Ja saps els manaments: No matis, no cometis adulteri, no robis, no acusis ningú falsament, no facis cap frau, honra el pare i la mare.

Ell li va dir:

- Mestre, tot això ho he complert des de jove.

Jesús se'l mirà i el va estimar. Li digué:

- Només et falta una cosa: ves, ven tot el que tens i dona-ho als pobres, i tindràs un tresor al cel. Després vine i segueix-me.

En sentir aquestes paraules, aquell home va quedar abatut i se n'anà tot trist, perquè tenia molts béns.
Llavors Jesús mirà al seu voltant i digué als seus deixebles:

- Que n'és, de difícil, per als qui tenen riqueses entrar al Regne de Déu!
Els deixebles, en sentir aquestes paraules, quedaren molt sorpresos. Però Jesús els tornà a dir:

- Fills meus, que n'és, de difícil, entrar al Regne de Déu! És més fàcil que una corda passi pel forat d'una agulla que no pas que un ric entri al Regne de Déu." (Mc 10, 17-25)

"Un home important li va preguntar:

- Mestre bo, què haig de fer per a posseir la vida eterna?

Jesús li digué:

- Per què em dius bo? De bo, només n'hi ha un, que és Déu. Ja saps els manaments: No cometis adulteri, no matis, no robis, no acusis ningú falsament, honra el pare i la mare.

Ell va dir:- Tot això ho he complert des de jove.

Jesús, en sentir-ho, li digué:

- Encara et manca una cosa: ven tot el que tens i dona-ho entre els pobres, i tindràs un tresor al cel. Després vine i segueix-me.

Quan va sentir això, aquell home es posà tot trist, perquè era molt ric.

Jesús, en veure'l entristit, digué:

- Que n'és, de difícil, per als qui tenen riqueses entrar al Regne de Déu! És més fàcil que una corda gruixuda passi pel forat d'una agulla que no pas que un ric entri al Regne de Déu.

Els qui ho sentien van dir:

- Si és així, qui pot salvar-se?

Ell respongué: - Allò que és impossible als homes, és possible a Déu.

Llavors Pere va dir:

- Mira, nosaltres hem deixat el que teníem i t'hem seguit.

Jesús els digué:

- Us asseguro que tothom qui pel Regne de Déu hagi deixat casa, muller, germans, pares o fills, rebrà molt més en el temps present i, en el món venidor, vida eterna." (Lc 18, 18-30)

i amb els fariseus

"Deixeu-los estar: són cecs que guien cecs, i si un cec guia un altre cec, tots dos cauen al clot." (Mt 15, 14)

"Aleshores Jesús s'adreçà a la gent i als seus deixebles i digué:

- Els mestres de la Llei i els fariseus s'han assegut a la càtedra de Moisès. Feu i observeu tot el que us diguin, però no actueu com ells, perquè diuen i no fan. Preparen càrregues pesades i insuportables i les posen a les espatlles dels altres, però ells no volen ni moure-les amb el dit. En tot actuen per fer-se veure de la gent: s'eixamplen les filactèries i s'allarguen les borles del mantell; els agrada d'ocupar el primer lloc als banquets i els primers seients a les sinagogues, i que la gent els saludi a les places i els doni el títol de "rabí", o sigui "mestre".

Però vosaltres no us feu dir "rabí", perquè de mestre només en teniu un, i tots vosaltres sou germans; ni doneu a ningú el nom de "pare" aquí a la terra, perquè de pare només en teniu un, que és el del cel; ni us feu dir "guies", perquè de guia només en teniu un, que és el Crist. El més important d'entre vosaltres, que es faci el vostre servidor. El qui s'enalteixi serà humiliat, però el qui s'humiliï serà enaltit.

Ai de vosaltres, mestres de la Llei i fariseus hipòcrites, que tanqueu a la gent l'entrada del Regne del cel! Vosaltres no hi entreu ni permeteu que hi entrin els qui voldrien entrar-hi.

Ai de vosaltres, mestres de la Llei i fariseus hipòcrites, que recorreu mar i terra per guanyar un sol prosèlit i, quan el teniu, el feu mereixedor de l'infern el doble que vosaltres!

Ai de vosaltres, guies cecs, que dieu: "Si algú fa una prometença jurant pel santuari, no està obligat a res; però si la fa jurant per l'or que hi ha al santuari, queda obligat"! Estúpids i cecs! Què és més important: l'or que hi ha al santuari o el santuari que fa sagrat l'or? I dieu encara: "Si algú fa una prometença jurant per l'altar, no està obligat a res, però si la fa jurant per l'ofrena que hi ha damunt l'altar, queda obligat." Cecs! Què és més important: l'ofrena de damunt l'altar o l'altar que fa sagrada l'ofrena? Per tant, qui fa una prometença per l'altar, jura per l'altar i per tot el que hi és ofert, i qui fa una prometença pel santuari, jura pel santuari i per aquell qui hi resideix, i qui fa una prometença pel cel, jura pel tron de Déu i per aquell qui hi seu.

Ai de vosaltres, mestres de la Llei i fariseus hipòcrites, que pagueu el delme de la menta, del fonoll i del comí, però heu abandonat les coses més fonamentals de la Llei: la justícia, l'amor i la fidelitat! Calia complir això sense deixar allò altre.
Guies cecs, que coleu un mosquit i us empasseu un camell!

Ai de vosaltres, mestres de la Llei i fariseus hipòcrites, que purifiqueu per fora copes i plats mentre per dins els teniu plens de rapacitat i cobdícia! Fariseu cec, purifica primer la copa per dintre, i així també el defora serà pur.

Ai de vosaltres, mestres de la Llei i fariseus hipòcrites, que sou com sepulcres emblanquinats: de fora semblen bonics, però per dintre són plens d'ossos i de tota mena d'impuresa! Igualment vosaltres, de fora sembleu homes justos, però per dintre sou plens d'hipocresia i de maldat.

Ai de vosaltres, mestres de la Llei i fariseus hipòcrites, que construïu monuments sepulcrals als profetes i decoreu les tombes dels justos, i dieu: "Si haguéssim viscut en temps dels nostres pares, no hauríem pres part al costat d'ells en la mort dels profetes"! Dient això doneu testimoni contra vosaltres mateixos que sou els fills dels qui van assassinar els profetes. Doncs bé, acabeu d'omplir la mesura dels vostres pares! Serps, cria d'escurçons! Com podeu escapar-vos de ser condemnats a l'infern?

Així, doncs, jo us envio profetes, savis i mestres: a uns els matareu i crucificareu, a d'altres els assotareu a les vostres sinagogues, i a d'altres els perseguireu de ciutat en ciutat. Per això caurà damunt vostre la sang de tots els justos vessada arreu de la terra, des de la sang del just Abel fins a la de Zacaries, fill de Baraquies, que vau assassinar entre el santuari i l'altar. Us asseguro que tot això caurà sobre aquesta generació." Mt 23, 1-36

"Quan Jesús hagué acabat de parlar, un fariseu va convidar-lo a menjar a casa seva. Jesús hi anà i es posà a taula. El fariseu es va estranyar quan veié que no s'havia rentat ritualment abans de dinar. El Senyor li digué:

- Vosaltres, els fariseus, purifiqueu per fora copes i plats, però per dins sou plens de rapacitat i dolenteria. Insensats! El qui ha fet el defora, ¿no ha fet també el dedins? Doneu com a almoina allò que hi ha a les copes i als plats, i llavors sí que tot us quedarà purificat.

Però ai de vosaltres, fariseus, que pagueu el delme de la menta, de la ruda i de qualsevol llegum, però deixeu de banda la justícia i l'amor de Déu! Havíeu de complir això, sense passar per alt allò altre.

Ai de vosaltres, fariseus, que us agrada d'ocupar els primers seients a les sinagogues i que la gent us saludi a les places!

Ai de vosaltres, que sou com sepulcres que no es veuen, i la gent, sense saber-ho, hi passa pel damunt!

Un mestre de la Llei li digué:

- Mestre, amb això que dius ens ofens també a nosaltres.

Jesús respongué:

- Ai de vosaltres també, mestres de la Llei, que feu portar a la gent càrregues insuportables, però vosaltres no les toqueu ni amb un sol dit!

Ai de vosaltres, que construïu monuments sepulcrals als profetes que els vostres pares van matar! Així demostreu que esteu d'acord amb el que ells van fer: els vostres pares van matar els profetes, i vosaltres construïu monuments que els recordin!

Per això la mateixa saviesa de Déu ha dit: "Els enviaré profetes i apòstols, i ells en mataran i perseguiran." Però Déu demanarà comptes a aquesta generació de la sang de tots els profetes, vessada des de la creació del món, des de la sang d'Abel fins a la de Zacaries, mort entre l'altar i el santuari. Us ho asseguro: Déu en demanarà comptes a aquesta generació.

Ai de vosaltres, mestres de la Llei, que reteniu la clau del coneixement de Déu: vosaltres no hi heu entrat i heu tancat la porta als qui volien entrar-hi!

Quan Jesús va sortir d'allà, els mestres de la Llei i els fariseus començaren a tenir-li una rancúnia terrible i miraven de fer-lo parlar sobre moltes qüestions, parant-li trampes per agafar-lo en alguna resposta comprometedora." (Lc 11, 37-54)

"Els fariseus, que eren amics dels diners, van sentir tot això i es reien de Jesús. Ell els digué:
- Vosaltres sou els qui davant la gent us feu passar per justos, però Déu coneix els vostres cors: allò que és admirat entre els homes, és detestable als ulls de Déu." (Lc 16, 14-15)

Alhora, és tendre amb els infants

"Alguns presentaven a Jesús uns infants perquè els imposés les mans, però els deixebles els renyaven. En veure-ho, Jesús es va indignar i els digué:- Deixeu que els infants vinguin a mi. No els ho impediu, perquè el Regne de Déu és dels qui són com ells. Us ho asseguro: qui no aculli el Regne de Déu com l'acull un infant, no hi entrarà pas. I els prenia en braços i els beneïa tot imposant-los les mans." (Mc 10, 13-16)

Els considera modèlics com a actitud; per accedir al Regne, cal fer-se com nens

"Us ho asseguro: si no torneu a ser com els infants, no entrareu pas al Regne del cel." (Mt 18, 3)

"Alguns presentaren a Jesús uns infants perquè els imposés les mans i pregués per ells, però els deixebles els renyaven. Jesús digué:

- Deixeu estar els infants: no els impediu que vinguin a mi, perquè el Regne del cel és dels qui són com ells.

I, després d'imposar-los les mans, se'n va anar d'allí." (Mt 19, 13-15)

"Alguns presentaven a Jesús uns infants perquè els imposés les mans, però els deixebles els renyaven. En veure-ho, Jesús es va indignar i els digué:

- Deixeu que els infants vinguin a mi. No els ho impediu, perquè el Regne de Déu és dels qui són com ells. Us ho asseguro: qui no aculli el Regne de Déu com l'acull un infant, no hi entrarà pas.

I els prenia en braços i els beneïa tot imposant-los les mans." (Mc 10, 13-16)

"Alguns presentaven a Jesús uns infants molt petits perquè els imposés les mans, però els deixebles, en veure-ho, els renyaven. Jesús feu acostar els infants i digué:

- Deixeu que els infants vinguin a mi: no els ho impediu, perquè el Regne de Déu és dels qui són com ells. Us ho asseguro: qui no aculli el Regne de Déu com l'acull un infant, no hi entrarà pas." (Lc 18, 15-17)

Les posicions que s'atribueixen a Jesús són radicals, d'alta exigència

"Qui estima el pare o la mare més que a mi, no és digne de mi. Qui estima el fill o la filla més que a mi, no és digne de mi. Qui no pren la seva creu i em segueix, no és digne de mi." (Mt 10, 37-38)

"Molta gent feia camí amb Jesús. Ell es va girar i els digué:

- Si algú ve a mi i no m'estima més que el pare i la mare, la dona i els fills, els germans i les germanes, i fins i tot que la seva pròpia vida, no pot ser deixeble meu." (Lc 14, 25-26)

És conscient del risc que comporta el que està fent

"Estigueu alerta, aneu amb compte amb el llevat dels fariseus i el llevat d'Herodes." (Mc 8, 15)

i del risc que correran els que vulguin continuar aquesta tasca

"Vosaltres mateixos estigueu alerta. Per causa meva us portaran als tribunals i us assotaran a les sinagogues, i compareixereu davant els governadors i els reis perquè doneu testimoni davant d'ells." (Mc 13, 9)

Pocs seran els disposats a seguir-la

"Entreu per la porta estreta, perquè és ampla la porta i espaiós el camí que condueix a la perdició, i són molts els qui hi entren. Però és estreta la porta i dur el camí que condueix a la vida, i són pocs els qui el troben." (Mt 7, 13-14)

Seguir el seu camí és dur

"Jesús, veient que hi havia una gentada al seu voltant, va donar l'ordre de passar a l'altra riba. Llavors s'acostà un mestre de la Llei i li digué:

- Mestre, et seguiré arreu on vagis.

Jesús li respon:

- Les guineus tenen caus, i els ocells, nius, però el Fill de l'home no té on reposar el cap.

Un altre, un dels seus deixebles, li digué:

- Senyor, deixa'm anar primer a enterrar el meu pare.

Jesús li respon:

- Segueix-me, i deixa que els morts enterrin els seus morts." (Mt 8, 18-22)

"Mentre feien camí, un li digué:

- Et seguiré arreu on vagis.

Jesús li respongué:

- Les guineus tenen caus, i els ocells, nius, però el Fill de l'home no té on reposar el cap.

A un altre li digué:

- Segueix-me.

Ell respongué:

- Senyor, deixa'm anar primer a enterrar el meu pare.

Jesús li contestà:

- Deixa que els morts enterrin els seus morts; tu ves i anuncia el Regne de Déu.

Un altre li digué:

- Et seguiré, Senyor, però primer deixa'm anar a dir adeu als de casa meva.

Jesús li va respondre:

- Ningú que mira enrere quan ja té la mà a l'arada no és bo per al Regne de Déu." (Lc 9, 59-62)

El llenguatge extrem que els evangelis posen en boca de Jesús és colpidor: "el fill de l’Home no té llar on reposar", “deixa que els morts enterrin els seus morts” (una de les sentències més dures dels evangelis); a l'hora de fer aquesta opció, ni tan sols hi ha temps per a acomiadar-se dels seus...

Jesús insisteix en la necessitat de màxima alerta i disponibilitat pel que fa a l’acolliment de la manifestació de la divinitat

"Prou que ho compreneu: si l'amo de la casa hagués sabut a quina hora de la nit havia de venir el lladre, hauria vetllat i no hauria permès que li entressin a casa. Per això, estigueu a punt també vosaltres, perquè el Fill de l'home vindrà a l'hora menys pensada. ¿Qui és el servent fidel i assenyat a qui l'amo ha confiat la gent de casa seva perquè els doni l'aliment al temps degut? Feliç aquell servent que l'amo, quan arriba, troba que ho fa així! Us asseguro que li confiarà tots els seus béns. Però si aquell servent era dolent i es deia: "El meu amo tarda", i començava a pegar als seus companys, i se n'anava a menjar i beure amb els embriacs, vindrà l'amo el dia que menys s'ho espera i a l'hora que ell no sap; el castigarà i li farà compartir la sort dels malvats. Allà hi haurà els plors i el cruixit de dents." (Mt 24, 43-51)

"Amb el Regne del cel passarà com amb deu noies que van prendre les seves torxes per sortir a rebre l'espòs. N'hi havia cinc que no tenien seny i cinc que eren assenyades. Les que no tenien seny van prendre les seves torxes, però no es van endur oli. En canvi, les assenyades es van endur ampolles amb oli juntament amb les torxes.

Com que l'espòs tardava, els vingué son a totes i es van adormir. A mitjanit es va sentir un clam:

- L'espòs és aquí. Sortiu a rebre'l!

Llavors totes aquelles noies es van despertar i començaren a preparar les seves torxes. Les noies sense seny van dir a les assenyades:

- Doneu-nos oli del vostre, que les nostres torxes s'apaguen.

Les assenyades respongueren:

- Potser no n'hi hauria prou per a nosaltres i per a vosaltres; val més que aneu als qui en venen i us en compreu.

Mentre anaven a comprar-ne, va arribar l'espòs, i les qui estaven a punt entraren amb ell a les noces. I la porta quedà tancada.

Finalment arribaren també les altres noies i deien:

- Senyor, Senyor, obre'ns!

Però ell va respondre:

- Us asseguro que no us conec.

Vetlleu, doncs, perquè no sabeu ni el dia ni l'hora." (Mt 25, 1-13)

"Estigueu alerta, vetlleu, perquè no sabeu quan serà el moment. Passa com amb un home que se'n va a terres llunyanes. Deixa casa seva, després de donar facultats als seus servents i confiar a cada un la seva tasca; i al porter li mana que vetlli. Vetlleu, doncs, perquè no sabeu quan vindrà l'amo de la casa: al vespre, a mitjanit, al cant del gall o a la matinada; no fos cas que arribés sobtadament i us trobés dormint. El que us dic a vosaltres, ho dic a tothom: Vetlleu!" (Mc 13, 33-37)

"Estigueu a punt, amb el cos cenyit i els llums encesos. Feu com els criats que esperen quan tornarà el seu amo de la festa de noces, per obrir la porta tan bon punt arribi i truqui. Benaurats aquells servents que l'amo, quan arribi, trobi vetllant! Us asseguro que se cenyirà, els farà seure a taula i es posarà a servir-los. Feliços d'ells si ve a mitjanit o a la matinada i els troba vetllant així!

Prou que ho compreneu: si l'amo de la casa hagués sabut a quina hora de la nit havia de venir el lladre, no hauria permès que li entressin a casa. Estigueu a punt també vosaltres, perquè el Fill de l'home vindrà a l'hora menys pensada.

Aleshores Pere li digué:

- Senyor, ¿dius aquesta paràbola per a nosaltres o bé per a tothom?

El Senyor continuà:

- ¿Qui és l'administrador fidel i assenyat a qui l'amo confiarà els seus servents perquè els doni al temps degut l'aliment que els pertoca? Feliç aquell servent que l'amo, quan arriba, troba que ho fa així! Us asseguro amb tota veritat que li confiarà tots els seus béns. Però si aquell servent es deia: "El meu amo tarda a venir", i començava a pegar als criats i a les criades, a menjar, a beure i a embriagar-se, vindrà l'amo el dia que menys s'ho espera i a l'hora que ell no sap; el castigarà i li farà compartir la sort dels infidels." (Lc 12, 35-46)

El seguiment del Regne comporta posar-se al servei dels altres

"Ja sabeu que els governants de les nacions les dominen com si en fossin amos i que els grans personatges les mantenen sota el seu poder. Però entre vosaltres no ha de ser pas així: qui vulgui ser important enmig vostre, que es faci el vostre servidor, i qui vulgui ser el primer, que es faci el vostre esclau; com el Fill de l'home, que no ha vingut a ser servit, sinó a servir i a donar la seva vida com a rescat per tothom." (Mt 20, 25-28)

"Ja sabeu que els qui figuren com a governants de les nacions les dominen com si en fossin amos, i que els grans personatges les mantenen sota el seu poder. Però entre vosaltres no ha de ser pas així: qui vulgui ser important enmig vostre, que es faci el vostre servidor, i qui vulgui ser el primer, que es faci l'esclau de tots; com el Fill de l'home, que no ha vingut a ser servit, sinó a servir i a donar la seva vida com a rescat per tothom." (Mc 10, 42-45)

"Els reis de les nacions les dominen com si en fossin amos, i els qui tenen poder damunt d'elles es fan dir benefactors. Però vosaltres no heu d'actuar pas així: el més important entre vosaltres ha d'ocupar el lloc del més jove, i el qui mana, el lloc del qui serveix. Perquè, ¿qui és més important, el qui seu a taula o el qui serveix? ¿No ho és el qui seu a taula? Doncs jo, enmig de vosaltres, sóc com el qui serveix." (Lc 22, 25-27)

Les dues monedes de la vídua

"Jesús es va asseure davant la sala del tresor i mirava com la gent hi tirava diners. Molts rics hi tiraven molt. Llavors va arribar una viuda pobra que hi tirà dues petites monedes de coure. Jesús va cridar els seus deixebles i els digué:

- Us asseguro que aquesta viuda pobra ha tirat al tresor més que tots els altres. Tots han donat el que els sobrava; ella, en canvi, ha donat el que necessitava, tot el que posseïa, tot el que tenia per a viure." (Mc 12, 41-44)

"Llavors Jesús alçà la vista i veié gent rica que tirava les seves ofrenes a la sala del tresor. Va veure també una viuda molt pobra que hi tirava dues petites monedes de coure, i digué:

- Us asseguro amb tota veritat que aquesta viuda pobra ha tirat més que tots els altres. Tots aquests han donat el que els sobrava; ella, en canvi, ha donat el que necessitava, tot el que tenia per a viure." (Lc 21, 1-4)

Cal perdonar sempre

"Aleshores Pere preguntà a Jesús:

- Senyor, quantes vegades hauré de perdonar al meu germà les ofenses que em faci? Set vegades?

Jesús li respon:

- No et dic set vegades, sinó setanta vegades set." (Mt 18, 21-22)

La clau és canviar el propi cor, la pròpia naturalesa, esdevenir un arbre bo, esdevenir un cos lluminós, resplendent

"Un arbre bo no pot donar fruits dolents, ni un arbre dolent, donar fruits bons. Tot arbre que no dóna bon fruit és tallat i llençat al foc. Així, doncs, pels seus fruits els coneixereu." (Mt 7, 18-20)

"El llum del cos és l'ull. Quan el teu ull és bo, tot el teu cos quedarà il·luminat; però si és dolent, el teu cos quedarà a les fosques. Mira, doncs, que allò que en tu ha de ser llum no sigui foscor. Perquè, si tot el teu cos està il·luminat i no hi ha cap racó fosc, serà tot ell tan resplendent com quan una llàntia t'il·lumina amb la seva claror." (Lc 11, 34-36)

Alguns passatges dels evangelis són curiosos o críptics. Així, pels seus familiars (com per a la nostra assenyada raonabilitat habitual), Jesús s'havia tornat boig:

"Quan els seus familiars sentiren dir el que passava, hi anaren per endur-se'l, perquè deien:
- Ha perdut el seny!" (Mc 3, 21)

A l'escena de la detenció de Jesús a l'hort de Getsemaní, Marc hi situa aquesta estranya referència

"El seguia un jove, cobert només amb un llençol, i el van agafar. Però ell es va desfer del llençol i va fugir tot nu." (Mc 14, 51-52)

La següent referència al Regne és difícil d'interpretar. Assenyala l'evangelista que es troba en el nostre cor, o en la nostra interrelació amb els altres?

"Els fariseus van preguntar a Jesús quan vindria el Regne de Déu. Ell els respongué:
- El Regne de Déu no vindrà en un moment previsible, ni tampoc podran dir: "És aquí" o "És allà". El Regne de Déu és enmig vostre." (Lc 17, 20-21)

Aquest passatge sembla indicar un atac d'intemperància de Jesús

"De bon matí, tornant a la ciutat, Jesús va tenir gana. Veié vora el camí una figuera i s'hi va acostar, però no va trobar-hi res més que fulles. Llavors digué a la figuera:
- Que mai més no surti fruit de tu!
I a l'instant la figuera es va assecar." (Mt 21, 18-19)

"L'endemà, quan sortien de Betània, Jesús va tenir gana. Veié de lluny una figuera que ja estava coberta de fullatge i va anar-hi per si hi trobava alguna cosa. Però, quan s'hi acostà, no va trobar-hi res més que fulles, perquè no era el temps de les figues. Llavors digué a la figuera:
- Que mai més ningú no mengi fruits teus!
I els seus deixebles van sentir aquestes paraules." (Mc 11, 12 14)

Tampoc no és senzill interpretar experiencialment tota la referència a la vinguda apocalíptica del Fill de l’home, que apareix en diferents moments dels evangelis. Què ens pot voler dir a nivell personal, i a dos mil anys de distància? Encara que en aquest passatge de Mateu amb la imatge del Judici final, hi ha un missatge molt clar (tot i el seu dualisme didàctic):

"Quan el Fill de l'home vindrà ple de glòria, acompanyat de tots els àngels, s'asseurà en el seu tron gloriós. Tots els pobles es reuniran davant seu, i ell destriarà la gent els uns dels altres, com un pastor separa les ovelles de les cabres, i posarà les ovelles a la seva dreta i les cabres a la seva esquerra. Aleshores el rei dirà als de la seva dreta:
- Veniu, beneïts del meu Pare, rebeu en herència el Regne que ell us tenia preparat des de la creació del món. Perquè tenia fam, i em donàreu menjar; tenia set, i em donàreu beure; era foraster, i em vau acollir; anava despullat, i em vau vestir; estava malalt, i em vau visitar; era a la presó, i vinguéreu a veure'm.
Llavors els justos li respondran:
- Senyor, ¿quan et vam veure afamat, i et donàrem menjar; o que tenies set, i et donàrem beure? ¿Quan et vam veure foraster, i et vam acollir; o que anaves despullat, i et vam vestir? ¿Quan et vam veure malalt o a la presó, i vinguérem a veure't?
El rei els respondrà:
- Us ho asseguro: tot allò que fèieu a un d'aquests germans meus més petits, a mi m'ho fèieu.
Després dirà als de la seva esquerra:
- Aparteu-vos de mi, maleïts, aneu al foc etern, preparat per al diable i els seus àngels. Perquè tenia fam, i no em donàreu menjar; tenia set, i no em donàreu beure; era foraster, i no em vau acollir; anava despullat, i no em vau vestir; estava malalt o a la presó, i no em vau visitar.
Llavors ells li respondran:
- Senyor, ¿quan et vam veure afamat o assedegat, foraster o despullat, malalt o a la presó, i no et vam assistir?
Ell els contestarà:

- Us ho asseguro: tot allò que deixàveu de fer a un d'aquests més petits, m'ho negàveu a mi.
I aquests aniran al càstig etern, mentre que els justos aniran a la vida eterna." (Mt 25, 31-46)