Nadal. El fred: la terra reposa. El solstici
d'hivern: la nit més llarga, i l'esperança que ens porta el fet de veure que,
de mica en mica, aquesta nit es comença a escurçar. L'esperança que dins la
terra les llavors germinen. Comença un nou any, un nou cicle.
Nadal. Un infant, un portal on s'atura un estel.
On es proclama una invitació a la pau. Una mare pareix, un pare pateix, un bou
i una mula s'ho miren. De la foscor de la nit en surt una llum. Del silenci, un
cant.
"Mira com vinc per la nit
del meu poble, del món, sense cants
ni ja somnis, ben buides les mans:
et porto sols el meu gran crit.
Infant que dorms, no l'has sentit?
Desperta amb mi, guia'm la por
de caminant, aquest dolor
d'uns ulls de cec dintre la nit."
Salvador
Espriu
"Veig encara el bou i la mula
i el meu fang que els mancaments endinsen
pel camí de la mort.
Però les mans oloroses de molsa,
les benignes mans de la meva
mare, són quietes per sempre,
allí, sota la nit dels xiprers.
Encalmada en aquest difícil somni,
tota la mar m'acompanya i escolta:
plora amb mi, per mi, el teu fill, Maria?"
Salvador Espriu
i el meu fang que els mancaments endinsen
pel camí de la mort.
Però les mans oloroses de molsa,
les benignes mans de la meva
mare, són quietes per sempre,
allí, sota la nit dels xiprers.
Encalmada en aquest difícil somni,
tota la mar m'acompanya i escolta:
plora amb mi, per mi, el teu fill, Maria?"
Salvador Espriu
Nadal és el temps de la
“renovació” (re-novació: la novetat que
retorna...).
D'alguna manera, cada
any, cada Nadal, tot pot tornar a començar. Ens és donada una nova oportunitat
de viure diferentment el mateix viatge. Una nova oportunitat de posar-nos en
harmonia amb tot: amb un mateix, amb els altres, amb la societat, amb la natura,
amb el cosmos sencer. I des d'aquesta harmonia es pot copsar el ressò de la
dimensió subtil, amagada i misteriosa de la realitat.
La imatge del petit
infant acabat de néixer, amb una vida tot just encetada, ressona dins de
cadascú. Aquest nadó és un símbol de la llum, de la puresa,
de la innocència que ens pot alliberar de la nostra manera espontània de ser
(egocèntrica, interessada) i de la càrrega que s'ha anat acumulant damunt
nostre (disgustos, frustracions, ressentiments, ironies, opacitats,
ambigüitats, menyspreus, escepticismes, passotismes, suficiències…).
Nadal és la proclamació
d'una gran notícia: es pot canviar la vida, es pot ser diferent, no s'està
irremissiblement condemnat pel passat o per l'entorn, es pot veure i viure el
món d'una altra manera, amb ulls de pastor, amb ulls d'àngel, amb ulls de llum,
amb ulls d'infant.
La realitat és un text
en el que es pot llegir entre línies, i així se'ns fa visible quelcom de
misteriós i inabastable que és alhora fonamental, que dona gruix, fondària a la
nostra vida.
Nadal fa al·lusió a
aquest misteri, presentant-lo com un infant lluminós que porta pau. Els àngels
que omplen la nit amb el seu cant són imatge de l'intent de mostrar-se'ns de
l'inefable. Quan parlem d'un cel ple d'àngels, parlem d'un món ple d'un misteri
que se'ns adreça, que ens interpel·la i que ens estima (“Pau a la terra als
homes, que el Senyor tant estima”, anuncien els àngels).
Nadal és una oportunitat
de renovació, de re-sintonitzar la vida de tal manera
que puguem obrir-nos al misteri, a la dimensió subtil, a l'entre-línies de la realitat. És una
oportunitat d'alliberar-nos de la càrrega acumulada i poder veure-ho tot amb
uns nous ulls, amb ulls d'infant (els únics capaços de “veure” el misteri), amb
ulls de llum.
L'Evangeli reflecteix
com veien Jesús els seus deixebles. El veien com un do de llum de l'Altíssim,
com un gest inaudit de tendresa. Els semblava que la nit el reconeixia i
s'il·luminava, que els àngels li cantaven, que els senzills (i preferentment
els exclosos) se li apropaven i que els que cerquen els camins del Senyor li
feien ofrenes.
Val la pena reflexionar
sobre els elements simbòlics de la narració evangèlica del Nadal, veient-los
com a orientacions pràctiques pel camí interior: la freda nit d'hivern (el
cosmos), l'establia o la cova (la pobresa, l'austeritat, la humilitat: no el confort de l'hostal),
el bou i la mula (la vida), Josep i Maria (la humanitat), el nen (la petita,
fràgil i lluminosa espurna d'esperança), els pastors (els socialment marginals,
els exclosos, i també els que vetllen, que estan alerta; ells són els primers a
rebre el missatge), els àngels (els desvetlladors, els conscienciadors)...
"[Els homes i les dones] clamoregen i
lluiten, dubten i es desesperen, sense trobar fi a llurs baralles. Que la teva
vida arribi entre ells, infant, com una figura de llum pura i viva que els
encisi silenciosament. […] Que vegin el teu rostre, infant, i copsin així el
sentit de totes les coses; que t'estimin, i així s'estimaran els uns als
altres. Vine i pren el teu lloc en el cor de l'infinit, infant.“
(R. Tagore, La
lluna nova)
"Sento el fred de la nit
i la simbomba fosca.
Així el grup d'homes joves que ara passa cantant.
Sento el carro dels apis
que l'empedrat recolza
i els altres qui l'avencen, tots d'adreça al mercat.
Els de casa, a la cuina
prop del braser que crema,
amb el gas tot encès han enllestit el gall.
Ara esguardo la lluna, que m'apar lluna plena;
i ells recullen les plomes,
i ja enyoren demà.
Demà posats a taula oblidarem els pobres
-i tan pobres com som-.
Jesús ja serà nat.
Ens mirarà un moment a l'hora de les postres
i després de mirar-nos arrencarà a plorar."
Joan Salvat-Papasseit
i la simbomba fosca.
Així el grup d'homes joves que ara passa cantant.
Sento el carro dels apis
que l'empedrat recolza
i els altres qui l'avencen, tots d'adreça al mercat.
Els de casa, a la cuina
prop del braser que crema,
amb el gas tot encès han enllestit el gall.
Ara esguardo la lluna, que m'apar lluna plena;
i ells recullen les plomes,
i ja enyoren demà.
Demà posats a taula oblidarem els pobres
-i tan pobres com som-.
Jesús ja serà nat.
Ens mirarà un moment a l'hora de les postres
i després de mirar-nos arrencarà a plorar."
Joan Salvat-Papasseit
"Celebrem aquí, en aquesta vida temporal, el naixement
etern que Déu Pare ha realitzat i realitza ininterrompudament en
l’"eternitat" i que aquest mateix naixement es produeix també en el
temps, en la natura humana. Però, si aquest naixement no es produeix en mi, què
m'importa? Ans al contrari, que en mi es produeixi, aquesta és la qüestió! […]
Hi ha algun signe pel qual pugui reconèixer que ha
esdevingut aquest naixement? Certament, sí! Quan aquest naixement té lloc, ja
res no és obstacle per a l'home: tota realitat li mostra Déu. Mentre el teu
rostre estigui dirigit cap a aquest naixement, tota cosa es convertirà per a tu
en rostre de Déu."
Mestre
Eckhart
"Del teu cos fes néixer, com Maria,
un Jesús sense pare; cal néixer dues vegades, primer de la mare, després de si
mateix. Vés, doncs, i engendra't a tu mateix una altra vegada.”
Rumi, Mathnawi III,
3700
"Cada persona, com Maria, és
portadora d'un Jesús en el seu si. Però fins que no experimentem els dolors de
part no naixerà el Jesús; sense aquest esforç, Jesús retornarà vers el seu
origen privant-nos dels seus beneficis."
Rumi, Fihi-ma-fihi, 5 p.39
“Venturós qui gronxola l'Infant
i oblidant-se del món un instant,
i de viure, a la Vida s'atansa."
Miquel Martí i Pol
i oblidant-se del món un instant,
i de viure, a la Vida s'atansa."
Miquel Martí i Pol
Pastoral de l’Oratori de Nadal de Bach (dirigida per Garcia Navarro)
Entrades
1 comentari:
Preciós i abundós
Publica un comentari a l'entrada