Humanitats en l'educació

Piero della Francesca 1451

Deu punts de reflexió de cara a un debat sobre el paper de les humanitats en el nostre sistema educatiu:

1. Sobre la necessitat de la lleialtat a la tradició cultural en els continguts educatius. Hi ha una tradició cultural més "nostra" que altres? És incompatible la lleialtat amb la pròpia tradició amb l'obertura a altres tradicions culturals? Hi ha espai per a ambdues coses?

2. Sobre qui determina els continguts a transmetre en el procés educatiu: El desig democràticament expressat de la població? Les necessitats de l’estructura productiva de la societat? L’estructura de valors de la que es dota una societat? Els qui tenen el poder polític? Una articulació de tots aquest factors? I com es regula aquesta articulació? i qui la regula?

3. Sobre la interrelació de coneixements, valors i emocions en el procés de conreu de la sensibilitat, i la interrelació entre sensibilitat i humanitats. Només des de l'àmbit dels coneixements l'accés a les humanitats és molt parcial i poc fecund; cal desplegar la sensibilitat per arribar a un ple accés a la riquesa de les humanitats. 

4. Sobre la mena d’impacte que tenen les humanitats en les persones. Es pot entendre un procés de creixement, de maduració personal, deixant de banda l'aportació de les humanitats? Fins a quin punt ajuden les humanitats a esdevenir més humà, més proper al que entenem com a aspiració desitjable de la condició humana?

5. Sobre la interrelació entre humanitats i humanisme. Quin paper juguen les humanitats en el que entenem per pensament humanista, el pensament que té a l'ésser humà com a centre de referència i es posa al seu servei? Es poden cultivar les humanitats i no tenir una visió humanista?

6. Referències humanístiques compartides, cohesió ideològica i cohesió social. La cohesió social té components materials, però també en té d'ideològics. Compartir uns mateixos referents culturals esdevé una contribució a la cohesió social i a la vertebració identitària d'un poble, a la fortalesa i fondària de la seva identitat col·lectiva.

7. Sobre la pertinença d’incloure l’àmbit de l’espiritualitat i les tradicions religioses i l’àmbit de l’ecologia en el marc de les humanitats. Hi ha una complementarietat i alhora una tensió entre ecologisme, humanisme i espiritualisme. S'han de limitar les humanitats a l'àmbit humanístic o haurien d'incloure també l'aprofundiment en la reflexió ecològica (que té a la natura com a centre de referència) i en la reflexió espiritual (que té a la divinitat com a centre de referència)?

8. Sobre la necessitat de precisar i actualitzar quins continguts bàsics considerem avui com a constitutius de les humanitats. Tradicionalment s'han associat les humanitats a les lletres gregues i llatines, però en el moment actual aquest enfocament sembla massa restrictiu, i es veu la necessitat d'ampliar el concepte d'humanitats. Per a visualitzar aquesta ampliació, fem una doble proposta a nivell d'àmbits i continguts per donar més peu a aquest debat.

A)  A nivell d’àmbits temàtics.

1.        Història

2.        Filosofia

3.        Art

3.1.  Literatura

3.1.1.         Novel·la

3.1.2.         Poesia

3.1.3.         Teatre

3.2.  Pintura-escultura

3.3.  Arquitectura

3.4.  Música clàssica

3.5.  Arts escèniques (teatre, dansa, cinema)

B)  A nivell de continguts concrets bàsics a compartir dins de cada àmbit (cànon elemental de referència, fites indefugibles). Aquesta proposta vol ser alhora un exercici de complementar la visió per àmbits amb una visió més transversal:

Edat i origen de l’univers, del sistema solar i de la terra; dinàmica tectònica i canvi climàtic; evolució de la biosfera fins als grans primats; el paper de l’atzar i la necessitat en l’evolució del cosmos. Evolució dels homínids. Pas de la recol·lecció a la producció d’aliments. Gènesi de l’Estat, desenvolupaments tecnològics inicials, invenció de l’escriptura; Mesopotàmia i els primers imperis (Egipte, Assíria, Babilònia, Pèrsia, l’Índia, la Xina). L’aparició de les grans religions (zoroastrisme, judaisme, hinduisme, buddhisme). Lao Tse i Kung Tse. Grècia i la democràcia, Soló, Pèricles. La tragèdia grega (Eurípides, Sòfocles, Esquil). Arquitectura i escultura gregues. Alexandre de Macedònia. Plató i Aristòtil, estoïcisme i epicureisme. L’Imperi romà. Sèneca, Marc Aureli. El cristianisme. Les invasions bàrbares. L’Islam. L’Edat Mitjana. La revolució agrària i la revolució comercial medievals. La reconstrucció de l’Estat a Europa. Art romànic i gòtic. Dante. Giotto. El mercantilisme; les revolucions comercial i agrària de l’Edat Moderna. El Renaixement. Pintors flamencs (Van Eyck, Van der Weyden, Memling). Bosch. Pintors del Renaixement italià (Fra Angelico, Bellini, Botticelli, Leonardo da Vinci, Michelangelo, Raffaello). Els Reis Catòlics. Erasme. La reforma protestant. Dürer, Cranach. Carles V, Felip II. Shakespeare. El Segle d’Or literari espanyol: Cervantes, Lope de Vega, Calderón de la Barca. Tiziano, Brueghel, El Greco, Caravaggio. Els levellers i Cromwell. Descartes, Pascal. La revolució científica moderna (Copèrnic, Kepler, Galileu, Newton). Rubens. Olivares, Richelieu. Velázquez, Rembrandt, Vermeer. El Segle d’Or literari francès: Corneille, Molière, Racine. Lluís XIV. La música barroca (Vivaldi, Bach, Haendel). El classicisme musical (Haydn, Mozart). La Il·lustració. Carles III. Goya. Voltaire, Rousseau. La fisiocràcia. El liberalisme: Adam Smith. Kant. La Revolució Francesa. David, Ingres, Delacroix. Napoleó. Goethe. Hegel. Beethoven. Friedrich. El romanticisme musical (Schubert, Chopin). El segle XIX i la Revolució industrial (cotó, ferro, vapor, ferrocarril, acer, electricitat, química de síntesi, motor d’explosió). Darwin. Marx. Wagner. Bismarck. El realisme (Millet, Courbet). Tolstoi. Gaudí. Txèkhov. L’Imperi britànic. L’impressionisme (Manet, Monet, Renoir). Debussy, Ravel. El post-romanticisme (Mahler, R. Strauss, Klimt, Schiele). Les avantguardes en pintura (Cézanne, Van Gogh, Gauguin, Rodin, fauves, Die Brücke, expressionisme, cubisme, surrealisme, abstracció, Kandinski, Matisse, Mondrian, Picasso, Miró) i música (Schoenberg, Berg, Webern, Bartok, Stravinski, Xostakovitx). La Primera Guerra Mundial. Rilke. Le Corbusier. Einstein i la ciència moderna. La Revolució russa i la Unió Soviètica. El feixisme i el nazisme. Machado. Thomas Mann. Keynes. La Segona Guerra Mundial. La revolució xinesa. El procés de descolonització. Albert Camus. L’Estat de Benestar. La crisi de les ideologies. La secularització. La globalització.

9. Sobre el pes dels mitjans de comunicació en el procés educatiu i la presència de les humanitats en aquests mitjans. Com s’hi programa el cinema? Com es presenten els documentals sobre art (Palettes, Power of art) o història? Com es valoren els programes específicament dedicats a temes de cultura? Quina és la presència de les humanitats en els canals per a joves?...

10. Sobre la presència de les humanitats en el procés educatiu. Posicions al voltant de continguts i metodologia, diferenciant els nivells de primària, secundària i formació universitària. Debat sobre quines instàncies públiques i privades poden impulsar la inserció de continguts mínims preestablerts com a referència compartida en els tres nivells esmentats.