Ordenació territorial



Klee 1928



Vist el resultat de les eleccions del 22 de maig de 2011, potser seria un bon moment per emprendre algunes de les grans reformes pendents al país. Una seria la reforma de la llei electoral; una altra, la reforma de l’Administració pública; una tercera seria la reforma de l’ordenació territorial.

Pel que fa a aquesta darrera, crec que mereixeria ser considerada la possibilitat de dividir Catalunya en dotze vegueries (Barcelona, Tarragona, Ebre, Ponent, Pirineu, Girona, Alt Ter, Centre, Penedès, Baix Llobregat, Vallès i Maresme), les quals aplegarien uns 150 municipis. Pobles i comarques continuarien essent entitats geogràfiques naturals i de vida cultural, però sense traducció administrativa ni política. L’opció per 12 vegueries en comptes de les set previstes actualment seria per moderar en part el desequilibri territorial que comporta Barcelona i la seva àrea metropolitana.

Com a pas en aquesta direcció, Catalunya hauria d'esdevenir ja una autonomia uniprovincial (la pèrdua de representació a curt termini a les Corts espanyoles hauria de ser un cost suportable pels beneficis que se’n derivarien). Això permetria fusionar les quatre diputacions i distribuir els recursos financers i físics necessaris per a les dotze vegueries.

En el cas de Barcelona, la seva vegueria podria estar formada pels municipis següents: Ciutat Vella de Barcelona, Eixample de Barcelona, Gràcia, Sant Gervasi, Sarrià, Les Corts, L'Hospitalet, Sants, Horta, Nou Barris, Sant Andreu, Sant Martí, Sant Adrià, Santa Coloma, Badalona.