Quan la Carme Chacón diu "jo sóc catalana" se li activen uns circuits neuronals determinats, que podem anomenar T. Quan en Felipe González diu "jo sóc andalús", se li activen els mateixos circuits neuronals T. Quan ells dos diuen "jo sóc espanyol" se'ls hi activen uns altres circuits neuronals, que podriem anomenar P. Són els mateixos que a mi se m'activen quan dic "jo sóc català". I si jo dic "jo sóc espanyol" se m'activen uns altres circuits neuronals, anomenem-los I.
L'aspiració de Carme Chacón seria que a tots els catalans, quan diguessin "jo sóc català", se'ls hi activessin els circuits T. La meva aspiració és que a tots els catalans, quan diguin "jo sóc català", se'ls hi activin els circuits P.
La meva divergència amb el món independentista rau en que en ell es considera que la reivindicació de la independència desenvolupa els circuits P, i jo no ho crec així. Crec que són uns altres camins, més lligats a la sensibilitat, al món emocional i a l'experiència quotidiana del territori, de la xarxa social i de la cultura els que activen els circuits P. És una discrepància analítica amb conseqüències polítiques.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada