dimecres, 6 de maig del 2009

Vint recomanacions



Rousseau 1908

Vint recomanacions que faria als joves:

1. Res és important (ni la vostra carrera, ni la vostra realització, ni la vostra orientació sexual, ni els vostres amics, ni la vostra música, ni la vostra religió, ni els vostres gustos, ni els vostres projectes, ni... vosaltres mateixos).
2. Tot és important (cada dia que passa, cada petit bri d’herba, cada raig de sol, cada gest, cada mirada, cada somriure i cada llàgrima, cada projecte, cada propòsit, cada moment, cada onada...).
3. Cal estar alerta, atents. Cal mantenir un interès apassionat per tot el que veiem, sentim, vivim, coneixem, sabem, descobrim. Cal saber aturar-se i escoltar, saber esdevenir tot orelles.
4. Cal prendre decisions amb plena consciència i fer-se’n responsable.
No val dubtar, instal·lar-se en el dubte, i amb aquesta excusa, quedar-se sense fer res.
No val lamentar-se pel que s’ha fet, pel que no s’ha fet, pel que s’hauria pogut fer. Les lamentacions són inútils.
5. Cal no explotar ni manipular el món ni els altres. Cal respectar-ho tot al màxim, deformar-ho al mínim (fins i tot als que estimeu, fins i tot a vosaltres mateixos). Cal alterar el menys possible el món que us envolta, només l’imprescindible per sobreviure (com l’abella quan treu el nèctar de la flor: no la fa malbé gens...). Cal tractar-ho tot amb respecte i tendresa.
6. Cal no aferrar-se a res. No dependre de res, no ser esclau de res, saber mirar-ho tot des de la distància.
7. Cal no tenir rutines que ens ofeguin, saber ser fluids i imprevisibles, capaços de novetat.
8. Cal viure com si tinguéssim tot el temps del món, i alhora com si no tinguéssim temps per a res, com si el que estem fent en cada moment fos la darrera cosa que farem en aquest món. No hi ha pressa per res, però cada gest és tan important com si fos el darrer.
9. Cal aprendre a viure impecablement, amb plena consciència, llibertat i responsabilitat.
10. Cal confiar en el món i en la vida, aprendre a madurar fins a ser capaços d’assumir-ho tot positivament (fins i tot la contradicció, el dolor i la mort).
11. Cal aprendre a aturar la xerrameca interior, el soroll que ens omple el cap i no ens deixa sentir la silenciosa i meravellosa música que ens envolta. Cal aprendre el silenci.
12. Cal veure el món i els altres com a quelcom de misteriós, d’insondable, d’inexhaurible, de profund, de sempre inesperat i sorprenent, de fascinant.
13. Cal viure intensament el present, capbussar-se en l’ara (i no pas escapar-se del present, mirar d’ignorar o oblidar la realitat, per dura i difícil que sigui, per poques perspectives de futur que sembli oferir: això és un miratge, el món és una aventura inesgotable plena de meravelles i oportunitats de viure a fons).
14. Cal prendre’s la vida molt seriosament i amb molt d’humor.
15. Cal conèixer-se, explorar-se i posar-se reptes a un mateix.
16. Cal estar disponibles, sempre a punt per ajudar, per servir, per respondre a la crida dels altres, i especialment dels qui més pateixen, dels pobres, dels malalts, dels desconsolats.
17. Cal saber estar còmodes en tot lloc i amb tothom, anar més enllà del refús i la incomprensió.
18. Cal no ignorar res, no tancar els ulls a res.
19. Cal tenir sempre la capacitat de recomençar, s’estigui on s’estigui.
20. Cal aprendre a estimar, a donar-se, a obrir-se.


1 comentari:

Jaume ha dit...

A algú una mica més jove li han agradat aquestes recomanacions, tot i que té el dubte de saber si és prou jove com per quedar inclòs entre els destinataris. ;-)