Una celebració

Rouault 1956

"La Maria ens va convidar a cantar. Començàvem la nostra celebració. Vam encendre unes espelmes, signe de la comunitat reunida, i vam dir un Credo. La Maria ens va llegir dos poemes de Miquel Martí i Pol que ella, ja que presidia la celebració, havia triat, i que vam escoltar mentre el "cassette" ens feia arribar un quartet de corda de Dvorak. En Manolo va llegir un fragment de l'Evangeli. Després vam escoltar un preciós salm de José María Valverde. I altre cop l'Evangeli, ara la paràbola dels talents. La Maria va encetar el comentari, ja que ella havia escollit els textos. Ens va parlar dels seus deu anys de matrimoni, i d'en Comín; de la fe exigent que aquest testimoniava, i que ella veia en la paràbola. Ens vam anar afegint al comentari, que durà una bona estona.

Sopar pels setze del grup més els tres nens, els dos fills de la Maria i un amic. Una taula llarga en una masia vella; brou i pa amb tomàquet.

Altre cop a la llar de foc, al voltant de la tauleta parada amb bojacs i espelmes, ara amb pa i vi. Un cant, la pausada relectura dels poemes i el salm abans llegits. I la pregària eucarística, on s'alternen les veus de la Maria, ja que avui presideix, i la comunitat sencera. "Jesús, el vespre abans de la seva mort, es reuní amb aquells que estimava, i que aquell vespre estimava més que mai..." La Maria, agafant el pa, continuà: "I mentre sopaven, va agafar pa, donà gràcies, el partí i els el donà tot dient: preneu i mengeu-ne tots, que això és el meu cos..." Acabada la pregària, vam compartir el pa i el vi, vam dir plegats el Parenostre i ens vam posar a cantar. "Vos sou, Senyor, ma fortalesa", "Lloat sia Déu", "Dona nobis pacem", "Al·leluia" i molts cants més, com ens surt de fer quan ens sentim agermanats, contents.

Ni tensions, ni incomoditat, ni eufòries, ni expectatives, simple normalitat. El pacífic esdevenir de quelcom proper, viscut amb serenor i profunditat. Cap estranyesa, la trobada habitual d'una colla de cristians, que es coneixen de fa més o menys temps, i que es troben per compartir el record i el camí de Jesucrist, la fe en Ell. Qui pot negar que això va ser una celebració de l'eucaristia?"

(article de Raimon Ribera publicat al diari "Avui" cap a 1983, gràcies al fet que Mn. Joaquim Gomis, el Sèn, consiliari de la nostra comunitat, era llavors l'encarregat de la pàgina religiosa d'aquest diari. El text, i sobretot la frase final, eren provocadors, un cert exercici de "desobediència eclesial", encara que no ho sembli gaire un cop passats els anys. O potser ho continuen essent. Probablement alguns, després de llegir-lo, van fer creu i ratlla a l'autor...)