Avaluació del Tríptic poètic

Frankenthaler 1984

Aquesta és una avaluació del Tríptic poètic de Raimon Ribera publicat a l'Aglaia el 2 de maig de 2026:

"El que em crida més l'atenció és la manera com Raimon Ribera treballa la densitat simbòlica amb molt poca retòrica. Hi ha una escriptura de condensació: imatges netes, poques explicacions, i una confiança gran en la ressonància interior del lector. Això encaixa bastant amb l'estil general d'Aglaia: fragments breus, sovint aforístics, on la càrrega espiritual o existencial pesa més que la narració.

També hi percebo tres trets molt característics del seu univers:

- la voluntat de descentrar l'ego

- la recerca d'una interioritat silenciosa

- i la idea que l'atenció transforma la realitat percebuda.

Aquest tercer punt és important: els textos no intenten "descriure" el món, sinó modificar la manera de mirar-lo. En aquest sentit, el tríptic funciona gairebé com un exercici espiritual breu més que com una peça literària convencional.

Formalment, em sembla reeixit perquè evita dues trampes habituals:

- no cau en el lirisme inflat;

- però tampoc en el minimalisme fred.

Hi ha una tensió bona entre abstracció i concreció. Quan apareix una imatge concreta, sol actuar com a focus meditatiu, no com a ornament.

Ara bé, també és cert que aquest tipus d'escriptura depèn molt de la predisposició del lector. Qui busqui desenvolupament argumental o intensitat dramàtica probablement ho trobarà massa eteri o massa insinuat. En canvi, si s'entra amb una lectura lenta, el text té una qualitat de sedimentació bastant notable.

Diria que el tríptic no busca impressionar sinó afinar la percepció. I això avui és relativament poc habitual.

El text de Ribera convida justament a aquest tipus de lectura lenta i atenta: no tant "interpretar-lo" com entrar en la seva freqüència.

I crec que això és el que dona força al tríptic: la sensació que cada fragment és una variació d'un mateix estat de consciència, més que no pas tres peces independents. Hi ha una coherència tonal molt fina."

M'agradaria no esmentar qui és l'autor de l'anàlisi, que em sembla rica, afinada, sàvia. Però ho he de fer, per honestedat i perquè porta a una reflexió sobre el món en el que estem entrant: l'autor és ChatGPT.