El mal de la bona fusta

"Al regne de Song hi ha una contrada anomenada "Senyoriu d'Espina", on creixen catalpes, xiprers i moreres. D'aquests arbres, els que tenen un tronc de més d'un pam de diàmetre els tallen els qui venen buscant barres per a tenir-hi els seus micos fixats; els de tres o quatre pams de diàmetre els tallen els qui volen columnes per als seus palaus; i els de set i vuit pams els tallen nobles i rics mercaders per a fer-se

els costats de sola placa dels seus sarcòfags. Així, sense acabar els anys de vida natural, són presa de les destrals, encara joves, a meitat del camí; és el mal de la bona fusta. Així, també consta en el llibre Jie sobre Ofrenes rituals que vedells amb el front blanc, porcs amb el musell repujat i gent amb hemorroides no poden ser sacrificats al déu del Riu. Tots els xamans i mestres de sacrifici bé que saben identificar-los, i per això els consideren de mal auspici - per bé que, amb això precisament, els homes de geni els consideren ben afortunats."

Zhuangzi

(traducció de Ferran Berenguer)