Nolde 1913 |
"Do not go gentle into that good night,
Old age should burn and rave at close of day;
Rage, rage against the dying of the light.
Though wise men at their end know dark is right,
Because their words had forked no lightning they
Do not go gentle into that good night.
Good men, the last wave by, crying how bright
Their frail deeds might have danced in a green bay,
Rage, rage against the dying of the light.
Wild men who caught and sang the sun in flight,
And learn, too late, they grieved it on its way,
Do not go gentle into that good night.
Grave men, near death, who see with blinding sight
Blind eyes could blaze like meteors and be gay,
Rage, rage against the dying of the light.
And you, my father, there on the sad height,
Curse, bless me now with your fierce tears, I pray.
Do not go gentle into that good night.
Rage, rage against the dying of the light."
Dylan Thomas, 1951
Possible traducció:
"No entris dòcilment en aquesta bona nit,
la vellesa hauria de cremar i delirar al final del dia;
enfurisma't, enfurisma't davant la mort de la llum.
Tot i que els savis en arribar al final saben que la foscor és merescuda,
perquè les seves paraules no havien fet esclatar cap llamp,
ells no entren dòcilment en aquesta bona nit.
Els homes bons, en arribar la darrera onada, plorant per la brillantor
amb que les seves fràgils obres podrien haver dansat en una verda badia,
s'enfurismen, s'enfurismen davant la mort de la llum.
Homes salvatges que van agafar i cantar al sol en el seu vol,
i veuen, massa tard, que l'ofenien en el seu camí,
no entren dòcilment en aquesta bona nit.
Homes greus, a punt de morir, que veuen amb una vista que decau
que uns ulls cecs podrien brillar com meteors i ser alegres
s'enfurismen, s'enfurismen davant la mort de la llum.
I tu, pare meu, allà al cim trist,
maleeix-me, beneeix-me ara amb les teves llàgrimes ferotges, t'ho prego.
No entris dòcilment en aquesta bona nit.
Enfurisma't, enfurisma't davant la mort de la llum."
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada