Kandinski 1908 |
l'últim sol de la tarda.
Ja són lluny
els xafogosos, dilatats capvespres
d'un estiu molt feixuc i, a poc a poc,
revenen les profundes quietuds,
la mà es torna exigent, i l'ull, tenaç.
Comença la tardor, temps de creixença."
Celebrar l'esplendor de la realitat
Kandinski 1908 |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada