Tant Karl Marx (1818-1883) com Friedrich Engels (1820-1895) eren poc donats a les expansions personals. D'aquí que tingui interès aquesta nota a peu de plana que Engels inclou al seu escrit Ludwig Feuerbach i la fi de la filosofia clàssica alemanya, de 1886, tres anys després de la mort de Marx:
"Permetin-me aquí un petit comentari personal. Darrerament s'ha al·ludit amb insistència a la meva participació en aquesta teoria [el marxisme]; no puc, doncs, no dir aquí algunes paraules per deixar clar aquest punt. Que abans i durant els meus quaranta anys de col·laboració amb Marx vaig tenir una certa part independent en la fonamentació i sobretot en l'elaboració de la teoria, és quelcom que ni jo mateix puc negar. Però la part més considerable de les principals idees directrius, particularment en el camp econòmic i històric, i especialment la seva formulació nítida i definitiva, corresponen a Marx. El que jo vaig aportar -si es deixen a banda, com a màxim, dues o tres branques especials- ho podria haver aportat també Marx fins i tot sense mi. En canvi, jo no hagués assolit mai el que Marx va assolir. Marx tenia més talla, abastava més lluny, guaitava més i més de pressa que tots nosaltres junts. Marx era un geni; nosaltres, la resta, com a molt homes de talent. Sense ell, la teoria no seria avui, ni molt menys, el que és. Per això ostenta legítimament el seu nom."
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada