Ja sabem que la realitat és molt complexa i no es deixa encasellar en els inevitablement simplificadors esquemes teòrics. Però aquests esquemes són útils a l'hora de mirar d'entendre millor com funcionen les coses i com podem actuar.
Un esquema teòric elemental ens diu que hi ha un conjunt de directius capaços de fer productiva una inversió i un conjunt de directius amb qualitat humana. I la major part dels inversors consideren que aquests dos conjunts no se superposen, o bé que la zona de superposició és tan petita que és irrellevant com a criteri de sel·lecció (el directiu que forma part d'ambdós conjunts seria una rara avis gairebé introbable).
Altres persones considerem que aquesta zona de superposició (diguem-ne Z3) existeix (i que, per exemple, una de les tasques de les bones escoles de negocis és engrandir-la, potenciar directius que en formin part). I considerem que triar els directius només en la zona en què el primer conjunt no se superposa amb el segon (diguem-ne Z1) és un mal assumpte, perquè si la inversió no va bé el desastre és total (ni beneficis econòmics, ni beneficis socials, ni beneficis en humanització). I si va bé, podem dubtar de la idoneïtat dels criteris i mètodes emprats per a que vagi bé (corrupció, explotació, manipulació, xantatge...); no oblidem que un dels trets considerats característics de Z1 és l'"instint assassí", la sang freda que et permet fer qualsevol cosa, i que es considera que sense aquest instint no hi pot haver inversions productives (com tampoc no hi pot haver lideratge: és creu que no és possible ser un "bon líder bo").
Certament, la Z2 (la zona dels que tenen qualitat humana però no capacitació professional per generar uns beneficis) tampoc no és adient per a fer inversions. Amb bona voluntat i criteris humanistes de comportament no n'hi ha prou com per ser un bon directiu. D'aquí la preocupació per l'existència i ampliació de la Z3, la zona de superposició dels nostres dos conjunts de directius. D'aquí l'esforç per potenciar-la, per formar directius que hi pertanyin.
Altres persones considerem que aquesta zona de superposició (diguem-ne Z3) existeix (i que, per exemple, una de les tasques de les bones escoles de negocis és engrandir-la, potenciar directius que en formin part). I considerem que triar els directius només en la zona en què el primer conjunt no se superposa amb el segon (diguem-ne Z1) és un mal assumpte, perquè si la inversió no va bé el desastre és total (ni beneficis econòmics, ni beneficis socials, ni beneficis en humanització). I si va bé, podem dubtar de la idoneïtat dels criteris i mètodes emprats per a que vagi bé (corrupció, explotació, manipulació, xantatge...); no oblidem que un dels trets considerats característics de Z1 és l'"instint assassí", la sang freda que et permet fer qualsevol cosa, i que es considera que sense aquest instint no hi pot haver inversions productives (com tampoc no hi pot haver lideratge: és creu que no és possible ser un "bon líder bo").
Certament, la Z2 (la zona dels que tenen qualitat humana però no capacitació professional per generar uns beneficis) tampoc no és adient per a fer inversions. Amb bona voluntat i criteris humanistes de comportament no n'hi ha prou com per ser un bon directiu. D'aquí la preocupació per l'existència i ampliació de la Z3, la zona de superposició dels nostres dos conjunts de directius. D'aquí l'esforç per potenciar-la, per formar directius que hi pertanyin.
Perquè si hem agafat un directiu Z3 i la inversió va malament, ens queda la bona consciència d'haver fet el que havíem de fer, d'haver aplicat criteris honorables, i això és important; hem perdut els diners, però no la integritat ni la capacitat de discerniment. Però si hem agafat un directiu Z1 i la inversió va malament, ni tenim els diners ni cap compensació o justificació de consciència.
Hi ha directius Z3? N'hi ha, però costa més trobar-los, perquè n'hi ha menys que de Z1 (ens hauriem de preguntar perquè, i quina part de responsabilitat té en això l'estructura de valors de la nostra societat i quina part hi té l'enfocament formatiu de les escoles de negocis i altres centres de formació). I costa més trobar-los perquè detectar-los és més difícil, demana determinades sensibilitats i criteris ja en el mateix inversor. Un inversor exclusivament preocupat per la rendibilitat de la inversió (excloent qualsevol criteri social o humanista) difícilment serà capaç de detectar els directius Z3. Caldrà treballar, doncs, no només les capacitats dels directius sinó també les dels mateixos inversors.
Quan una inversió amb criteris de productivitat incorpora també criteris de caire socio-polític (de construcció de país, per exemple) el tema es fa encara més delicat. Perquè si s'han aplicat aquests dos criteris però s'ha optat per directius Z1, quan les coses no van bé no només estem perdent diners sinó que estem afectant negativament l'objectiu polític desitjat (estem desfent país, en aquest cas). I això incrementa la responsabilitat. I fa més tràgica la manca d'element compensador que aportava haver optat per Z3. A banda de que sempre queda un cert dubte de si fer l'opció per un directiu Z1 en lloc d'un directiu Z3 no ha estat part de les causes de la fallida de la inversió (fet que accentua la dimensió tràgica de la qüestió).
Certament, és difícil qualificar a un directiu com a Z1 o Z3. Tot directiu és humà, i incorpora dimensions personals entranyables. Però les decisions es fan sempre sobre simplificacions, i hem de tenir la capacitat de discernir si algú és més aviat Z1, Z2 o Z3. Encara que sigui difícil i que ens puguem equivocar. El que passa, tornant al principi, és que massa sovint l'inversor considera que només els Z1 són adients per a generar beneficis, o que els Z3 són un ideal inexistent, cosa que facilita l'opció pels directius Z1. I llavors, quan les coses val maldades, van totalment maldades, i costa més de digerir les pèrdues.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada