Cultura i consum

Goya 1792

"La democratització de la cultura, si més no l'ús de bastants dels seus aspectes -potser els menys significants- avui es realitza a través de l'anomenat "consum cultural". Consum que tendeix a ser -com mostren les estadístiques- molt més individual que col·lectiu, molt més privat que públic. Consum, també, que regit per l'ideologia i l'escala de valors del consumisme més genèric, transforma l'individu d'actiu en passiu, de creador en manipulable en el seu tracte amb la cultura. Consum, en darrer terme, que fa caure en l'engany que la cultura és un producte i que fer-la créixer significa augmentar el consum de productes. O que fa oblidar els elements personalitzadors del tracte amb les obres culturals en benefici d'una despersonalitzadora activitat cultural que produeix tan sols una epidèrmica sensació de viure en contacte amb la cultura, mentre es van consumint uns productes darrera uns altres en una cadena inesgotable.

El valor de canvi de la cultura, en aquest sentit, es privilegia per sobre del seu valor d'ús. La cultura esdevé mercaderia i la relació amb ella s'iguala a la relació amb les altres mercaderies dins l'onada de febre consumista. La cultura, aleshores, té poc a veure amb el concepte de poble i amb el civisme actiu i creatiu, cultural aquesta vegada, dels individus a l'interior del seu poble. Ni és vincle de llibertat ni és vincle de solidaritat.

D'aquell risc, no se'n lliura pas tampoc la qultura d'alta qualitat. Hi ha un consumisme il·lustrat de cultura que condueix els intel·lectuals i les classes considerades culturalment selectes a la torre de vori. I si l'alta cultura no s'engatja -culturalment, és clar, no pas políticament- en els problemes que brollen en el present i en el futur en la consciència de poble, esdevé una superestructura enganyosa i inútil. Perquè el compromís cultural pot dur a l'error. I també perquè moltes persones volen preservar el seu prestigi cultural sense arriscar-se ni poc ni molt amb paraules creatives i compromeses que podrien considerar-se errades i, conseqüentment, criticables.

No assumir la possibilitat d'error significa no assumir els ingredients de la llibertat. Perquè sempre queda empeus la llibertat d'equivocar-se. La torre de vori serveix per adquirir un prestigi cultural als ulls del poble o als ulls de les classes més culturalitzades que no té res a veure amb la cultura entesa com a projecció, que és il·lustrada, comunicativa i receptiva dins d'un àmbit de convivència solidària.

Així, les crítiques que des d'alguns sectors s'adrecen avui als intel·lectuals en tant que intel·lectuals i a l'alta cultura en tant que alta cultura -crítiques sovint proferides en nom d'un mal entès concepte populista de poble- em semblen en principi totalment injustificables, perquè la funció crítica i alternativa dels intel·lectuals -creadors de cultura personalitzada i il·lustrada- és imprescindible en el dinamisme cultural d'un poble. Sense aquestes veus la col·lectivitat pot ser manipulada per ideologies populistes de tots els colors polítics. Perquè el que és ben cert és que, si els intel·lectuals no assumeixen avui la seva quota de risc en l'error, el poble es troba mancat d'un dels elements essencials en el seu mateix dinamisme cultural."

Joan Rigol a Poble i consciència nacional (1986)