Església i corrupció

Rouault 1953

A l'hora de reflexionar sobre la difusió actual de la corrupció, un dels factors que hi poden haver tingut incidència és la pèrdua d'influència social de l'Església. Pèrdua que deriva de la incapacitat de l'Església d'actualitzar el seu missatge i el seu testimoniatge de manera que sigui comprensible en el context cultural actual i, d'altra banda, dels seus mateixos processos interns de corrupció, que no són cap novetat però que ara es perceben no ja com a “casos aïllats, puntuals" sinó com a conseqüències de la manera d'estar organitzada i de funcionar de l'Església. Els abusos sexuals a menors, l'explotació de les "magdalenes" irlandeses, el cas incomprensible de Marcial Maciel o les històries de l'IOR en són alguns exemples. L'Església no és només una organització corrupta, però és també encara avui una organització corrupta, i el Papa Francesc tindrà molta feina per reconduir aquesta situació.

Seria important, doncs, dur a terme una regeneració de l'Església que contribuís a una regeneració de la nostra societat. Tot i els seus aspectes foscos, l’Església ha jugat un paper de fonamentació, difusió i defensa de valors des d'una base no només ètica sinó també teològica que contribuïa a una més àmplia i més forta presència dels valors. No és el mateix la invocació dels valors per ells mateixos que la seva invocació des de la vinculació a un entramat mític d'alta potència. Evidentment, això només és així per a les persones que s'obren a l'impacte d'aquest entramat, però si el seu nombre és suficient i si aquest conjunt de persones té prou autoritat moral en el si d'una societat, llavors la regeneració social es pot veure facilitada.

Tan de bo es deixi casar al clergat, s'obrin les portes a tot nivell a les dones, s'estimulin les comunitats de base, s'agilitzin les organitzacions territorials eclesiàstiques i es generin estructures participatives i democràtiques; tan de bo es posi l'accent en l'evangeli com a bona notícia i no en debats estèrils sobre ortodòxies i heterodòxies, es busquin consensos amb protestants i ortodoxos per fer possible un cristianisme alhora unit i divers en les seves manifestacions locals, es dialogui amb les altres tradicions religioses d'igual a igual i es posi el bé de la humanitat, i sobretot dels més desafavorits i dels qui més pateixen, per damunt del bé de la mateixa Església, que no és més que servidora d'aquesta humanitat.

(article publicat a La Vanguardia el 27.09.2013)