Què s'ha de fer?

Tàpies 1973

"L'èxit del procés sobiranista reclama alguna cosa més que la unitat dels independentistes;  la complexitat del país i les dificultats objectives del procés requereixen recuperar l'entesa entre independentistes i aquells que defensen el dret a decidir; un bloc encara més ampli, encara que potser menys  intens en les objectius nacionals tornarà a ser imprescindible per a persistir.  I si, com tot sembla augurar, els resultats del 27S són ajustats,  tots tenim l'obligació de no trencar ponts  i capacitat de diàleg amb aquells que compartim una mateixa aspiració democràtica. I és que caldria ser molt miop per a creure i pensar que aquells que defensen el dret a decidir i no la independència son "unionistes", segur que una part del camí a recórrer l'hem de fer plegats. A més, quan els escenaris espanyols oberts aquest passat 24 de maig generen dinàmiques noves en la política espanyola , cal estar amatents. La història ens ha ensenyat que quan hem avançat plegats hem avançat més."

Carles Campuzano a Tribuna.Cat del 15.07.2015

"Què s'ha de fer? Hi ha dues opcions. Una és continuar fugint endavant, amb els riscos esmentats. L'altra és fer un pas enrere.

La primera opció està impulsada més per sentiments i emocions que per la raó. El risc és voler fabricar, com diria la filosofa política alemanya Hannah Arendt, la història al marge de les preferències de la majoria.

Des del punt de vista de l'interès general, probablement l'opció més aconsellable és fer un pas enrere per agafar embranzida per formular propostes polítiques coherents, factibles i àmpliament compartides. Propostes que, a la vegada que preservin la cohesió social, permetin afrontar els grans reptes de l'atur, la desigualtat, la pobresa i la falta d'oportunitats. I també els reptes que porta la nova revolució industrial dels robots i les plataformes digitals. No serà fàcil fer aquest pas enrere. Però alguns ja l'han iniciat.

Un pas enrere pot ser també una estratègia favorable per als interessos a llarg termini dels partidaris d'assolir la independència. Com diuen reiteradament les enquestes publicades, ara com ara els números no avalen la independència. Un pas endavant és arriscat per als seus propis interessos. És millor dotar-se de paciència i provar de guanyar suport abans de continuar el camí cap a Ítaca.

Sorprenentment, l'opció del pas enrere és la que requereix més clarividència política sobre els nostres interessos a llarg termini. I també la que necessita més coratge personal. Entre altres coses, per resistir les acusacions de traïció.

Són temps estranys, els que estem vivint, en què es necessita més coratge per ser moderat que per ser radical."

Anton Costas a La Vanguardia del 15.07.2015